Comencen a arribar notícies de les següents eleccions municipals i, lluny de generar il·lusió, dibuixen un escenari que fa por. Al poble, la gent de poble, tenim desdibuixada la línia entre on comença casa, poble i comunitat. Perquè arribar a casa és arribar al poble i sentir la família a prop és sentir la comunitat present. El poble és el lloc de vida i socialització on hem crescut i ens hem construït. La comunitat ens ha acompanyat al llarg de la vida a desenvolupar i enfortir els nostres valors. Som qui som, en gran mesura, pels valors que hem après en aquest procés de socialització: les tardes al cau, l'escolarització conjunta, les rascades que ens hem fet i curat juntes a les places, les llargues salutacions mentre esperem el nostre torn a la carnisseria i cada festa popular celebrada, on hem engrandit el sentiment de sentir-nos poble. Fa anys i panys que moltes persones teixim una trama comunitària que, a més de fer-nos ser qui som, ens pugui sostenir les vides.

I ara, veient com a cada municipi es presenten llistes d'Aliança Catalana, només veig com aquestes xarxes comunitàries, construïdes tan curosament al llarg dels anys per persones, col·lectius, associacions i institucions diverses, s'esquincen bruscament, obrint ferides difícils de recosir. El feixisme arriba a casa quan es manifesta en els col·lectius i associacions, impregna les converses a les cues del comerç local o a les places del poble, mentre els infants es fan rascades i es curen junts. I des d'aquí fa un salt a les institucions. És aleshores, quan arriba al poder institucional, que ens fa més por: perquè és des d'aquests espais que es poden aplicar mesures racistes, xenòfobes o masclistes que impacten directament les persones amb situacions vulnerables -situacions que totes podem viure en algun moment de les nostres vides-.

A mi, personalment, em genera terror pensar en la fractura social que generarà tenir el feixisme als nostres consistoris. Davant d'això, el cordó sanitari més fort que podem construir és teixint, amb molta cura, totes aquelles entitats i col·lectius que ens fan poble i comunitat, perquè la xarxa sigui prou densa que els sigui difícil esquinçar-la.