Abans que algú em pengi una etiqueta política deixeu-me aclarir que aquest no és un fulletó electoral. Sincerament crec que entre el "tot va bé" i el "tot està perdut" encara hi ha un espai enorme on acostuma a viure l'escepticisme a les grans afirmacions i el sentit comú.

Fa anys que sentim a dir que necessitem immigració, i és veritat. Amb una natalitat sota mínims i una població cada vegada més envellida, difícilment podrem mantenir les empreses, els serveis o les escoles sense l'arribada de gent nova. El debat ja no és si la necessitem o no, el debat és com la gestionem.

Quan passejo per Lleida, tinc la sensació que alguna cosa no acaba de funcionar. Hi ha carrers on l'incivisme sembla haver guanyat la partida: consum de drogues a la via pública, espais degradats, intimidacions o una sensació d'impunitat que no ajuda ningú, tampoc les persones immigrades compromeses amb el civisme. Una ciutat on cada vegada més famílies canvien els fills d'escola, fan les extraescolars fora del barri... per evitar la preuada barreja social.

Als pobles la realitat és diferent, no es pot viure d'esquena als altres. L'escola, el futbol, la cooperativa, la festa major o el bar obliguen a relacionar-se. Aquí la integració no és un eslògan, és una conseqüència natural de compartir espais i problemes.

També hem canviat la manera d'educar. Els carrers s'han anat buidant de canalla i els adults hem assumit el paper de vigilants permanents. A les ciutats, sovint per por; als pobles, cada vegada una mica més. Potser protegim molt els infants, però també els estem robant una part de l'autonomia que va fer créixer tantes generacions.

La immigració no és el problema, ni tampoc és la solució màgica. És una realitat que pot reforçar el nostre país o afeblir-lo segons com la gestionem. Molt fan de la frase que diu que és català qui viu i treballa a Catalunya. Amb els anys, crec que cal completar-la: també qui sent aquest país com a propi, qui en respecta la llengua, les tradicions i entén que els drets sempre van acompanyats de deures. Al final, el futur dels nostres pobles no dependrà tant d'on ha nascut cadascú com de les ganes que tinguem tots de remar en la mateixa direcció.