Les Borges ha acollit de nou el FOOVE, un certamen pensat -també- per debatre i ajudar a teixir consensos sobre el model de conreu de l'olivera del futur. Perquè en una comarca com les Garrigues, en què aquest conreu és omnipresent, això no és un aspecte purament productiu sinó que té una traducció directa sobre el paisatge que domina. El territori no és el mateix al voltant del Cogul o les Borges que a Juncosa o l'Albagés. Hi ha zones en què el caràcter més suau del terreny admet una més gran transformació de les finques; en altres, venen condicionades pel mateix relleu i requeririen grans inversions. 

En el certamen -i la realitat ho corrobora-, es parteix de la base que no hi ha futur sense aigua. I l'aigua requereix marcs de plantació més intensius i una determinada geometria de finca i mida. Això és fora de tota discussió. Ara, més enllà del model productiu, i ateses les conseqüències tan palpables sobre el territori i la visió que oferim de nosaltres mateixos, seria bo establir un marc en comú, per ampli i flexible que sigui. Un marc de joc d'on estem anant i d'on realment volem anar. Perquè d'aquí deriva la imatge que projectarem als altres, potencials clients i visitants, en definitiva, la marca. A fi de comptes, el motor econòmic de les Garrigues és fer un producte per a ser venut. I s'entén que, almenys en primera instància, aquest producte vol ser venut amb una etiqueta coneguda (no sota marca blanca o a granel). Si aquest és l'objectiu, lligar el producte a un territori és imprescindible. La marca requereix una identitat.

I aquí anem a parar a la dualitat d'interessos. En municipis amb més possibilitats de generar finques contínues i uniformes, la mateixa facilitat empeny alguns promotors a prescindir de la identitat, traduït al terreny, de qualsevol element físic o natural que pugui constituir el més petit obstacle al conreu. És evident que els nous marcs de plantació obliguen a reconfigurar les finques. Però hi ha d'haver algun tipus de criteris que permetin preservar l'altre interès: continuar reconeixent-nos en el paisatge que ens fa diferents i mantenir la marca, això és: preservar alguns elements (un marge, una vora, algun redol). El paisatge és dinàmic i, per naturalesa, fruit de les necessitats dels homes. I l'agricultura garriguenca serà moderna i intensiva o no serà. Però això no ha de contraposar-se amb el manteniment d'una certa idiosincràsia. La necessària intensificació agrícola ha de poder-se combinar amb la conservació de la matriu biofísica més bàsica i administracions, tècnics i pagesos s'han de poder posar d'acord.