Fa un any, a Lleida, es van concentrar una munió de persones darrere d'un lema prou explícit: Defensem la terra. No era en va el neguit que hi havia a una part del territori sobre els projectes d'indústries renovables de tota mena per mirar el futur amb garanties de viabilitat i de creixement. Una oportunitat i una alternativa, segons el model vigent, a l'abandonament i a la devaluació del territori. 

No sembla que això hagi minvat. El pròxim 15 de novembre es convoca una nova concentració: El món rural no està en venda. Volem Pobles Vius. Més clar i explícit. L'àmbit afectat ha crescut, s'ha fet més gran. Per un motiu ben clar: hi ha més «ofertes». Més grans. Més variades. Molts projectes són una còpia repetida, lletra a lletra, fil per randa. 

El marc geogràfic abraça pobles i comarques de les planes de Ponent, de la Catalunya Central, fins a les del prelitoral i del sud del Principat que se senten protagonistes - per dir-ho d'alguna manera- d'aquesta atenció tan renovable. Els agraciats d'aquestes benaurances s'han tornat crítics i recelosos. S'han sentit valorats des d'uns àmbits que desconeixien i no eren ni són presents habitualment. Una atenció educada, garantida, propera... una espurna brillant que ha derivat a fer-se seu, amb tot el significat, l'àmbit cultural, econòmic, social, patrimonial i de qualitat de vida. De sentir-se protagonista a la terra on es viu. 

L'acte no va en contra, aposta per ser positiu i obert a anar endavant, a renovar i a prendre l'orientació que li neguen les legislacions, normatives i entramats administratius a través d'uns mitjancers interessats i beneplàcits en les paraules i opacs en el sentit comú i la realitat pròpia de les comunitats. L'aposta va per un nou model. Com diu algú, cal prendre-hi part i ser-ne responsables.