Ara farà quasi nou anys que el qui escriu és president del Centre d'Estudis de les Garrigues. I altres membres de la junta hi porten si fa o no fa el mateix temps. És un temps suficient per fer un relleu. Quan vam entrar, ens vam marcar l'objectiu de no deixar de fer res del que s'havia estat fent (sobretot activitats centrals com la Trobada d'Estudiosos i el llibre que se'n deriva) i, a més a més, afegir noves activitats. I s'ha fet. No ho repassarem ara, però l'activitat ha sigut intensa.
Érem una junta jove (dins el que es pot considerar jove en el món dels centres d'estudis), i això tenia coses positives. Però la joventut també té una altra cara: la poca disponibilitat de temps. És difícil que gent laboralment en actiu, amb responsabilitats familiars i amb compromisos varis en altres camps estigui al capdavant d'una associació per un temps gaire prolongat.
I el moment ha arribat. Hem estat llançant senyals en aquest sentit, com a la trobada de la Pobla de Cérvoles, celebrada al maig; i en privat també ho hem anat explicant, tant a socis com a altres agents pròxims. La junta actual no es veu amb ànims de continuar. Els qui esteu en altres entitats us sonarà la melodia. Vivim, en general, una crisi de relleus al món associatiu. Però això tampoc ens ha de condemnar a funcionar agònicament i de mala gana, perquè seria el còctel idoni per acabar malament. L'entitat funciona, té una bona dinàmica, uns números positius, un reconeixement i un ambient sa, però els relleus no apareixen. Aprofitem aquest espai per fer una nova crida, però no és d'aquelles crides de "si no surt ningú, ja continuem". No. L'opció de deixar l'entitat en letargia, només viva al mínim nivell administratiu, és molt real.
Miquel Andreu