Opinió

Editorial

Llum, la que calgui. No més.

En temps d’estalvi i reducció de la despesa, alguns ajuntaments han començat per revisar la factura energètica, i en concret, en l’apartat de la il·luminació. I és que en qüestió de quinze anys, els pobles han passat d’una il·luminació urbana precària i de mínims a, en alguns casos, voler convertir la nit en dia. La promoció de sectors d’habitatges als afores, els accessos als nuclis, les rotondes, ... han escampat la taca de llum dels pobles que, fins fa poc, se circumscrivien a la trama urbana compacta. En els municipis on l’impacte del creixement immobiliari ha estat més notori, no és estrany veure carrers àmpliament il·luminats mentre que a penes una part de les parcel·les són edificades i ja no parlem de les avingudes il·luminades sense espai edificat a banda i banda. La darrera dècada s’ha caracteritzat, també, per la opulència energètica. A les Garrigues des de fa cinc anys cada municipi disposa d’un pla que li indica els passos per fer més eficients les instal·lacions, i en aquesta línia han anat treballant els ajuntaments. Il·luminar no és un acte banal de forma que sense la instal·lació adequada la major part del flux es pot dispersar inútilment.

Tanmateix, més enllà de millorar el rendiment d’allò existent potser cal començar a revisar les necessitats reals i si hi ha zones en què el sentit comú porta a concloure que, amb una part dels punts de llum, ja s’aconsegueix l’objectiu d’indicar el camí, sigui al trànsit o al vianant. Perquè, tret del cor del nucli i els espais més densos, cal no oblidar que la finalitat de la il·luminació exterior és guiar, indicar el camí, cosa molt diferent a assolir un grau de visibilitat comparable al règim diürn o al que pot exigir un conjunt patrimonial visitat a totes hores. D’altra banda, potser també cal una regulació horària específica, ja que no és el mateix el vespre que la matinada. Llum sí, però la necessària.