Ha inspirat poetes, pintors i novel·listes; ha donat nom a un grup lleidatà d'havaneres, a una editorial, a una revista targarina, a una caminada, a un oli de Fulleda i, fins i tot, a uns caramels, i és que la boira és un dels elements meteorològics més impactants de les comarques de Ponent, amb un poder estètic imbatible que fa que la reivindiquin molts autòctons, sobretot quan la miren des de fora i no la pateixen. Però més enllà d'aquest atractiu visual, que és innegable, la boira condiciona molt el dia a dia en diversos àmbits, per a bé i per a mal, sobretot quan s'instal·la durant dies seguits, com el passat mes de desembre.

Dificultats per treballar
Boira vol dir fred i humitat, i això afecta tot aquell que treballa a l'aire lliure. A pagesos, agutzils, paletes, firaires, jardiners, pastors i operaris de tota mena se'ls posa el fred dins el cos, tot i que en la majoria de casos no és motiu suficient per deixar de fer la feina que toca. El problema no és el fred, és la humitat i, si la feina no és indefugible, hi ha qui aprofita per resguardar-se i repassar maquinària i netejar eines.

(foto: Xavi Minguella)

La boira pot ser un inconvenient inhabilitant, això sí, a l’hora de collir olives, ja que sol arribar en plena campanya i, quan ve, deixa l'arbre prou moll i el terreny prou fangós com per arribar a impedir la feina. A l'oliva en si no té per què afectar-la "però si la boira ve amb molt fred, la pot matar i l'oli que en surti serà de qualitat inferior i, per tant, se'n ressentirà el preu", explica el vinaixenc Ramon Bonet, coordinador d'Unió de Pagesos a les Garrigues. Però això no sempre passa, i va per zones, perquè les condicions que acompanyen la boira no sempre són les mateixes a tot arreu. A Vinaixa, per exemple, aquest hivern no ha passat -de moment- però sí a altres punts, sobretot als caps de boira, que és on sempre fa més fred. 

La boira persistent també posa una mica en alerta els qui tenen plançons, com és el cas de Vivers Pelegrí, d'Arbeca, especialistes en olivera arbequina. "La planta no creix tant, no treballa com ha de treballar, tot i que a l'interior hi tenim calefacció i ho podem controlar més", explica Joan Perera. "Això sí, has de vigilar de no regar tant i aplicar productes perquè no es podreixin les arrels", diu.

Quan la boira és benvinguda
En molts altres cultius, en canvi, la boira va bé, sobretot als de fulla caduca, com els arbres fruiters, que en aquesta època estan en repòs hivernal i no els convé sortir-ne precipitadament. "Per a un arbre, el risc és florir", diu Miquel Vilaginés, professor de l'Escola Agrària de les Borges. Quantes vegades no ha passat amb els ametllers, que han florit massa aviat i s'han quedat a expenses de les gelades que encara poden vindre? A partir del novembre, quan els cau la fulla, els fruiters necessiten "hores fred", el terme tècnic amb què es coneix el temps que s'acumula amb temperatures per davall dels 7ºC, i cada varietat necessita X “hores fred” per brotar i florir bé.

(foto: Xavi Minguella)

Els problemes venen, de fet, quan l'hivern és massa càlid. "Les baixes temperatures també són importants de cara a les plagues, ja que en disminueixen l'amenaça, però en aquest aspecte no influeix tant la boira com el fred", explica Vilaginés. "Quant al cereal, les varietats d'hivern també necessiten acumular ‘hores fred’ per a la inducció floral, però les de primavera, que es poden sembrar al gener o principis de febrer allà on no s'ha pogut fer a la tardor, no tenen aquestes necessitats de fred", afegeix el professor. 

Qui també vol hores de fred -més que de boira- és la vinya, que ara també està en parada hivernal. Hi ha qui ja esporga, però Joan Penella, del celler fulledenc Matallonga, no la toca fins al febrer. "El que és dolent és tocar-la amb humitat, perquè porta més malalties de fusta", diu. Pel que fa al fred, "poc en fa!", exclama. Les seves finques són totes en ecològic "i el fred mata cosetes que hi pugui haver", explica Penella.

A qui tampoc no li fa cap nosa la boira és a Jordi Santandreu, de l'Hort de Ca la Cistellera, que es dedica al cultiu d'hortalisses a Juneda. En aquesta època, l'amenaça és la contrària: "que la temperatura pugi massa i s'espigui tot més aviat". Per contra, si la humitat es perllonga durant molts dies seguits, "pot enlletgir alguns cultius de fulla, s'ennegreix una mica el damunt dels bròquils, pot portar fongs, etc". Per això, l'hivernacle fa el fet, "atura la humitat, i els enciams de dins estan perfectes", diu Santandreu. "Si haguéssim de demanar un temps ideal seria el fred de la boira però que sortís el sol i no augmentés gaire la temperatura", ironitza. 

A més de produir, a Ca la Cistellera també van a mercats setmanals (a Juneda, a les Borges i a Lleida) i, per tant, també han d'aguantar la boira a la intempèrie. No obstant això, veuen que "els de fruita i verdura, faci el temps que faci, quasi sempre hi som, i els clients tampoc acostumen a fallar". A diferència d'altres parades com les de roba o utensilis, el menjar és una primera necessitat.

A les ovelles no els agrada
A qui sí que condiciona la boira, i bastant, és al Rubèn Roigé, de Can Gregori, pastor de Torrebesses que té un ramat d'unes 375 ovelles. Quan hi ha boira surt menys a pasturar, perquè està tot mullat i fred, i "l'herba tan mullada i freda les ovelles no se la volen menjar", explica. "Si la boira s'aixeca, la cosa canvia i pots sortir, però si fa aquelles boires planes, no, i si fa fred i gebra, no cal ni provar-ho", conclou. Això l'obliga, és clar, a potenciar les alternatives d'aliment, com el farratge que es fa ell mateix, les pells de les ametlles o les fulles de l'olivera.

Poca incidència en l'esport
Més enllà de l'agricultura i la ramaderia i del món laboral en general, la boira també condiciona altres aspectes quotidians, com la pràctica de l'esport a l'aire lliure. Condiciona, però no impedeix. Les lligues de futbol s'aturen per vacances però no per meteorologia, ni per a grans ni per a petits. A l'Escola Comarcal de Futbol les Garrigues, els entrenaments i els partits continuen i, de fet, no es disposa d'aquelles pilotes de color taronja que se solen veure per la televisió als partits que tenen mala visibilitat. "Al camp hi ha focus molt potents, ha millorat molt tot això", explica Xavier Garròs, president de l'entitat. Si alguna cosa ha fet suspendre partits i entrenaments aquest hivern ha sigut el coronavirus i les restriccions i els confinaments que hi van associats. El mateix passa a Joventut Atlètica d'Arbeca, que han vist com se suspenien competicions per la pandèmia, però no per la boira. "Amb la boira i la humitat costa més entrar en calor, però, un cop has fet els estiraments i has agafat el ritme, tot ve rodat", diu l'entrenadora Marina Fuchó. El fred no tira enrere, i el diumenge 23 de gener, per exemple, hi ha la Cursa de l'Oli a les Borges i el cros d'Agramunt.

En ciclisme, quan ve la boira, hi ha una consigna quasi generalitzada entre els practicants: aparcar la bicicleta de carretera i, si es vol, anar per camins amb la de muntanya. Els riscos de sortir a la carretera en aquestes condicions són evidents i cal evitar-los. "La boira limita la visibilitat i la humitat condiciona molt l'estabilitat de la conducció", explica el junedenc Norbert Herrera, responsable de comunicació de la Federació Catalana de Ciclisme. A diferència del futbol i de l'atletisme, el calendari competitiu ciclista sí que s'atura a Ponent durant l'hivern i es prioritzen curses a altres indrets climàticament més agraïts. Fins i tot en BTT, les primeres marxes a la comarca no es fan fins al març (Xallenge David Duaigües) i l'abril (Terrall-Garrigues).

No obstant això, el que no s'atura és l'activitat al circuit de l'Escola de Ciclisme Juneda-Garrigues, on desenes d'infants i joves hi practiquen cada setmana. "Si bé no són les millors condicions, el fred, el plugim o la boira fan sortir de la zona de confort, els nens s'acostumen que no sempre es trobaran un temps ideal a les curses i aprenen tècniques de conducció que algun dia els poden fer falta", destaca Herrera.

Estat anímic
Pagès o no, jardiner o no, esportista o no, i sensació de fred a banda, la boira persistent té efectes en l'estat d'ànim de la població en general. Com s'han encarregat de glossar poetes i escriptors, aboca a la melangia, a la tristor, a l'enyor. El cos humà necessita la llum del sol, que intervé en la síntesi de la vitamina D per fixar el calci i prevenir el raquitisme, a més de participar en processos fisiològics essencials per al desenvolupament de l'organisme. A la primavera del 2020, en ple confinament domiciliari estricte, institucions i metges recordaven la importància de rebre la llum del sol una estona al dia.

(foto: Xavi Minguella)

No obstant això, en un vídeo publicat per l'Hospital de la Vall d'Hebron, de Barcelona, el doctor Vicenç García-Patos recordava que els nivells de vitamina D al cos "són bastant estables en el temps" i que "amb exposicions de 15 minuts durant tres vegades a la setmana és més que suficient". En l'últim episodi de boira a les Garrigues, però, que es va allargar entre 12 i 15 dies segons el lloc, no van aparèixer ni aquests pocs minuts de sol. No és estrany, doncs, que molts garriguencs i ponentins, quan ja porten dies sota la boira, sentin la necessitat vital d'escapar-se una estona a veure el sol, com una manera de recarregar piles i recuperar energia emocional. 

La psicòloga del servei de Salut Mental de l'associació Talma, Laura Pifarré, admet que el mal temps es nota en els usuaris, "igual que se'ns nota a tothom", i que quan el cel està tapat "hi ha més predisposició als trastorns de l'estat anímic, com depressions o ansietat". Pifarré remarca, però, que això no vol dir que a Ponent hi hagi més patologies que a altres llocs, sinó que "és només un dels factors, no pas el determinant". La psicòloga recorda que, a diferència del que passa amb afectacions cardiovasculars o d'asma, que generen crisis immediates, "en salut mental es tendeix a allargar la visita al metge i això també fa més difícil establir una relació de causa-efecte". 

Increment de la contaminació
El que sí que està clarament estudiat és que, en episodis de boira, la contaminació atmosfèrica es dispara i, en conseqüència, l'afectació sobre la salut de les persones. La boira es genera quan hi ha estancament anticiclònic, i això vol dir que no circula l'aire i no es dispersen els contaminants. Des del Servei Meteorològic de Catalunya confirmen que les situacions persistents de tipus anticiclònic afavoreixen la concentració de contaminants i són un dels elements a tenir en compte en els avisos que s'emeten des de Qualitat de l'Aire.

A l'estació de vigilància de Juneda, per exemple, del 13 de desembre al 4 de gener es va detectar un increment sobtat d'òxids de nitrogen i de micropartícules, contaminants que afecten especialment el sistema respiratori de nens, gent gran i persones amb problemes d’asma o malalties de cor i de pulmó. En canvi, els nivells d'ozó troposfèric van disminuir, i és que l'ozó troposfèric és un contaminant secundari que només apareix quan altres contaminants interactuen amb la radiació solar. Per això, l’ozó troposfèric és la principal amenaça de salut en els anticiclons d'estiu i per això la Generalitat activa cada any una campanya específica de vigilància que va del maig al setembre.

Circular l'imprescindible
On més perceptibles són els inconvenients de la boira, i perillosos, és en el trànsit, per la reducció dràstica que suposa de la visibilitat. Sense anar més lluny, la matinada del 31 de desembre hi va haver dos accidents múltiples a l'autopista AP-2 en condicions de molt mala visibilitat, un de mortal i un de greu, al terme de Castelldans [v. SomGarrigues, 571], i el 3 de gener un de lleu a l'Albi.

(foto: Xavi Minguella)

Damià Larriba, inspector i cap de l'Àrea Regional de Trànsit dels Mossos a Ponent, insisteix a SomGarrigues en la premissa, fixada per la normativa, d'adequar la velocitat a les condicions de la via. "Hem de poder aturar el nostre vehicle dins del camp de visió que tenim". En aquest sentit, alerta del perill de fer el que fa molta gent, intentar seguir la llum del vehicle de davant. "Hem de mantindre una distància de seguretat important, per si l'altre frena", diu. Larriba recorda l'obligatorietat d'encendre les llums antiboira per tal de ser vistos i adverteix dels automatismes que tenen molts cotxes avui dia, que en hores diürnes potser no detecten la boira i no s’encenguin els llums. Per això, recomana passar a la posició manual i que els conductors toquin lleugerament el fre de tant en tant, per "enviar senyals al darrere". Ventilar el vehicle i passar el netejavidres per tindre la màxima nitidesa possible tampoc està de més.

"La boira és complicada, ens obliga a estar concentrats al 100% en la conducció i això, a més de l'estrés de la poca visibilitat, genera fatiga psíquica i física, per això cal fer aturades de descans si s'hi ha de circular durant hores", afegeix. L'inspector dels Mossos també recorda la creixent probabilitat, a Ponent en concret, que irrompin animals a la carretera i, per tant, la importància d'estar atents als laterals. Finalment, si la visibilitat obliga a aturar-se, cal no fer-ho mai al voral, sinó en apartadors, pobles, benzineres o àrees de descans. Hi ha qui es pregunta si, quan la boira és espessa, els radars també funcionen, i Larriba és clar: "capten les imatges igual".