Reportatge

Una arbequina solcant el cel

Raimunda Elias. Filla d'Arbeca, va ser la primera pilot de vol sense motor a Catalunya. Va viure en l'època de més popularització de l'aviació civil i recreativa, coincidint amb la segona República. Després de la guerra va continuar fidel a la lluita antifranquista des de Londres, on va morir l'any 2001.

El primer vol de motor a Catalu­nya i Espanya es va veure el 1910, a l'antic hipòdrom de can Tunis, a Barcelona, reconvertit en camp d'experiències de l'Associació de Locomoció Aèria. Les cròniques de l'època parlen de 150.000 es­pectadors. Els "pájaros artificia­les", com en deia El Mundo Depor­tivo, eren una autèntica novetat, una modalitat esportiva en què França era el referent.

L'eclosió a Catalunya, però, no seria fins els anys 30, un cop pas­sada la dictadura de Primo de Ri­vera. És quan hi ha el traspàs de competències d'aviació civil a la Generalitat amb l'Estatut de Nú­ria de 1932, quan s'estenen les beques, els petits camps d'avia­ció, els aeroclubs, etc. L'aeròdrom d'Alfés, per exemple, és de 1933-34 i el Reial Aeri Club de Lleida és de 1929 -si hagués nascut uns anys més tard, el reial segurament ha­gués caigut.


Interès primerenc d'Elias

Aquesta popularització de l'aero­nàutica va agafar una arbequina estudiant a Barcelona. Raimunda Elias, nascuda el 1911 o el 1914 -se­gons les fonts- era la gran de tres germanes de ca la Xalaua i s'ha­via traslladat a la capital catalana per estudiar a l'Escola del Treball i a la Universitat Industrial, on va formar part del Comitè d'Esports i Cultura Física. Aquell fervor pel món de l'aviació la va atreure i el 1934, rondant la vintena, ja estava fent pràctiques de vol amb la Fe­deració d'Alumnes i Exalumnes de l'Escola del Treball. Tot i que va fer uns vols inicials a Santa Per­pètua, bàsicament practicava a Sabadell.

Vol sense motor

Un treball de Mavi Vidal i Jordi Perelló sobre la figura d'Elias ex­plica que en el temps lliure l'ar­bequina freqüentava aeroclubs i assistia a la construcció d'avions com a alumna i, més endavant, com a instructora de vol de pilots a la prestigiosa escola de vol Marià Foyé. Volava els caps de setmana i participava a les trobades de vol sense motor. Va obtenir les llicèn­cies A i B als camps de vol de Pui­gcerdà, el Montseny i Sabadell en vols a remolc, i va ser la primera dona pilot de l'Estat espanyol que va tenir la llicència per a vol sense motor, la seua especialitat. El seu nom, però, va quedar eclipsat pel d'altres dones pilot, com Dolors Vives o Maria Pepa Colomer, la primera pilot de Catalunya, que va participar en tasques de suport aeri durant la Guerra Civil. Elias, en canvi, es va centrar en tasques humanitàries a la rereguarda com l'ajuda als refugiats i l'evacuació de nens a l'estranger.


Destí: Londres

Acabada la guerra, va continuar l'exili a Anglaterra, amb pas previ per França. A Londres va seguir el seu compromís cívic, treballant en l'ajuda als infants de la guerra i formant part de l'associació Llar Catalana, on va participar, per exemple, en un acte titulat To end Franco's Regime. Elias era tam­bé de la UGT espanyola al Regne Unit, de la Unión de Mujeres Es­pañolas en Inglaterra, d'on era se­cretària, i de Mujeres Antifascistas Españolas. El 1955 es va casar i ja no va deixar de residir a Anglater­ra, on va morir l'any 2001.

El 2002 i el 2003, la seua filla Ma­ria Kalmanson va donar un petit conjunt de documentació sobre la Raimunda a l'Arxiu Nacional de Catalunya i que es pot consultar.

 

Rellotge de Sorra Garriguenc recordarà Elias als escenaris

El grup de teatre Rellotge de Sorra Garriguenc, nascut en el si de la Federació d'Associacions de Dones de les Garrigues, estrenarà el dissabte 1 de juliol al matí, a Bellaguarda, l'obra La dansa de la pluja, en la qual es destaca la figura de Raimun­da Elias i es reflecteix la vida dels exiliats de la Guerra Civil a Londres. El grup cada any estrena una obra i aquesta serà ja la setena, que es representarà en el marc de la trobada anual Garrigues en Femení.

Sobre Raimunda Elias hi ha publicat un tríptic, escrit per Mavi Vidal i Jordi Perelló a partir d'un treball de recerca sobre la seua figura que està disponible a l'Ajuntament d'Arbeca. En unes jor­nades culturals del municipi, Vidal i Perelló també van impartir una xerrada sobre l'aviadora arbequina i un llibre que recull deu personatges il·lustres d'Arbeca inclou també la història d'aquesta pionera poc coneguda encara a la comarca.