La pesta porcina africana (PPA) està arribant al nostre país. És una malaltia que no afecta els humans, però és molt virulenta entre els porcs. No es propaga per l'aire, sinó per contacte estret (com la ingesta). Però només li cal una petita càrrega vírica per expandir-se fàcilment dins el cos de l'animal. Un cop el virus entra a la sang, no hi ha qui el pari. La mort sobrevé en menys de deu dies.

Està escampant-se per Europa molt lentament, com una gran taca d'oli que es va engrandint de mica en mica, però d'una forma segura. Ningú s'atreveix a dir quan traspassarà les fronteres espanyoles, ni tan sols com ho farà i amb quin animal, però tots coincideixen que tard o d'hora afectarà un dels sectors econòmics més importants no sols de Ponent, sinó de tot Catalunya. I és que el mercat internacional dicta que davant un sol cas de PPA a l'estat espanyol es poden suspendre totes les exportacions de forma immediata. És el que els ha passat a productors de Lituània, Letònia, Estònia, Polònia, Hongria, Romania, Bulgària, la República Txeca, Bèlgica, Alemanya Grècia i Itàlia.

El cas positiu més proper que s'ha detectat fins ara se situa al Piemont italià, a poc més de 600 quilòmetres dels Pirineus catalans. El virus s'està acostant. En el moment que traspassi les fronteres del nostre país, si els acords internacionals no canvien, quedarà compromesa una de les activitats econòmiques més rellevants del nostre país.

Història d'un avançament imparable
La PPA es va introduir a Rússia des de la regió del Caucas l'any 2007, instaurant-se inicialment al sud del país i disseminant-se posteriorment en direcció nord a partir del maig del 2011. Durant l'any 2012 es va incrementar notablement la notificació de focus de la malaltia a la zona central de Rússia, confirmant-se finalment la seva presència a altres països de la regió com Ucraïna (2012) i Bielorússia (juny de 2013) que comparteixen frontera amb països de la Unió Europea. "La manca de transparència d'aquests països pel que fa a la situació epidemiològica, així com pel que fa a les mesures adoptades per lluitar contra la malaltia i la manca de col·laboració amb la UE", diuen fonts del Ministeri d'Agricultura, "van ser els principals factors d'incertesa a l'hora d'avaluar el risc que la malaltia continués produint focus a l'est d'Europa".

El 2014, es va confirmar per primer cop la presència del virus a països de la Unió Europea: Lituània, Letònia, Estònia i Polònia. Va continuar activa el 2016 al nord-est d'Europa amb el degoteig de casos en senglars dins de les zones restringides i al mes d'agost es va donar un repunt que suposava un empitjorament de la situació. A mitjans de 2017 es declara a la República Txeca i Romania i l'any següent va continuar el seu avenç a Hongria (abril), Bèlgica (setembre) i Bulgària (agost). Com passava els darrers anys, amb l'arribada de l'estiu es va produir un augment molt significatiu en el nombre de casos declarats.

Entre 2019 i 2023, ha continuat la mateixa tendència que en anys anteriors, amb un acusat augment de casos a l'estiu, confirmant-se per primera vegada a finals de juliol de 2019 la presència de la malaltia a Eslovàquia i Sèrbia, mentre que el 2020 es va detectar per primera vegada a Grècia (al febrer) i a Alemanya (al mes de setembre). El gener de 2022 es va detectar per primera vegada a Macedònia del Nord i a Itàlia i l'any passat va reaparèixer a la República Txeca i a Grècia.

Què passarà quan arribi al territori espanyol? Doncs que el govern no podrà autoritzar exportacions als productors. Els experts vaticinen que el sector porcí retrocedirà a nivells productius dels anys vuitanta, amb pèrdues econòmiques milionàries. 

El viatge de la pesta
La malaltia s'ha expandit bàsicament de "senglar a senglar" a una velocitat de trenta quilòmetres a l'any. Però segons els experts consultats, aquest ritme es va incrementant per la gran facilitat de transmissió a través de moviments dels animals salvatges i els materials impregnats amb el virus.

La PPA "pot viatjar" a través de vehicles, roba, calçat i gairebé qualsevol material que pugui impregnar-se. A la carn contaminada, el virus és extremadament resistent: sobre cent deu dies a la carn fresca, mil dies en carn congelada, divuit mesos en sang a quatre graus i fins a diversos mesos en productes carnis fumats o curats. En el cos dels senglars morts, el virus pot sobreviure diversos mesos si el cadàver roman en un lloc més o menys fred.

I són precisament els senglars la principal amenaça dels ramaders. La seva població està descontrolada a tot Europa i el seu habitual consum de deixalles urbanes, que poden estar contaminades, permet una ràpida expansió del virus. El pla de vigilància de fauna salvatge de la Generalitat contempla l'anàlisi anual de deu mostres de senglars per cada comarca.

Cal recordar que una bona part de Catalunya, especialment a les zones del nord-est limítrofes amb la frontera pirenaica (Alt Empordà i Garrotxa) es pateix una altíssima densitat de senglars: més de dotze senglars per quilòmetre quadrat (el llindar màxim fixat per la Generalitat és de vuit). Són zones on el senglar troba les millors condicions d'hàbitat (alta pluviositat, boscos d'alzines, sureres i roures, i grans superfícies de conreus de regadiu). I la població va a l'alça. Per aquest motiu, el Govern va declarar el mes de maig l'emergència cinegètica a tota aquesta zona de Catalunya per frenar aquest augment imparable que podria afectar la resta del país i, sobretot, les granges porcines. 

Ponent, principal productor
Segons Prodeca (l'empresa pública de la Generalitat que promou l'exportació agroalimentària catalana), Catalunya és el desè productor més important de carn de porcí de tot el món. Dels dos milions de tones de carn que produeix Catalunya, més del 75% és carn de porc. I el pla de Lleida és la regió més activa de totes. De tota la producció de porcs catalans (uns vuit milions de caps anuals), la meitat es concentra a les comarques lleidatanes (sobretot al Segrià i la Noguera). El subsector més actiu són els porcs d'engreix.

La internacionalització representa doncs la principal sortida a tot el seu gran excedent. Estem parlant d'un volum de negoci que frega els 3.000 milions d'euros anuals. El porcí va mantenir l'any passat l'alt volum exportat i va incrementar el seu valor (+11,54%). La Xina continua sent el principal destí del porc català, tot i que aquest mercat ha reduït un 53% les seves importacions mundials i un 35% la dels catalans. Però molts altres països com Filipines, Corea del Sud, Taiwan i el Japó han incrementat substancialment les compres de porc català, que segueix en un bon estat de salut econòmica. 

"S'ha de negociar per evitar un eventual tancament dels mercats" reclama Ricard Parés, director de PorCat, la principal patronal del sector porcí a Catalunya (integra la meitat dels productors). Parés recorda que "ens agradi o no" les negociacions han de sorgir de Madrid, des d'on s'han de firmar acords bilaterals amb els països compradors per tal de regionalitzar la crisi, és a dir, mantenir les exportacions d'un país infectat des de les àrees no afectades. Com a exemple, Parés indica els acords d'exportació que el president francès Macron va signar al més alt nivell diplomàtic amb el mandatari xinès Xi Jinping.

Sense vacunes
De moment encara no s'ha detectat cap cas positiu de pesta a Catalunya. Per la seva situació fronterera, la Generalitat ha intensificat recentment els controls. Cada any realitza milers de proves de sang PCR a porcs domèstics i, atenent el protocol de vigilància de la fauna salvatge, va practicar el 2022 més de quaranta anàlisis a animals morts trobats (el doble que l'any anterior). Tres d'aquests cadàvers de senglar es van trobar durant el primer trimestre de l'any a les comarques del Segrià, les Garrigues i la Noguera, però la majoria es van detectar l'àrea metropolitana de Barcelona. Fins ara, tots els resultats han estat negatius: sense pesta. Molts creuen que és un miracle.

El principal problema és que no hi ha encara un tractament definitiu per a la pesta ni una vacuna comercialitzada. Països com Vietnam van anunciar recentment l'aprovació de la seva pròpia vacuna que no està implantada a la Unió Europea. El biòleg Fernando Rodríguez, un dels investigadors més prestigiosos en sanitat animal de l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) que treballa també en el desenvolupament d'una vacuna, insisteix amb una postura molt realista. "Quan finalment una vacuna europea estigui registrada i aprovada, no s'administrarà aquí a Catalunya, sinó als països amb més pressió de la malaltia", vaticina el científic. 

L'únic que poden fer els ramaders catalans per evitar la pesta és invertir en la bioseguretat de les granges. En això estan tots d'acord. Tanques altes i eficients perquè no entrin senglars i control rigorós del personal perquè el virus no penetri. "Hem de treballar amb l'escenari que tard o d'hora ens arribarà la pesta", vaticina Rossend Saltiveri, responsable del sector porcí a Unió de Pagesos. "En el moment que arribi, això suposarà un daltabaix", conclou el sindicalista.

Granges biosegures més rendibles
"En els darrers vint anys ha canviat radicalment la manera de portar les granges", assegura Eduard Cau, de cal Miqueló de Puiggròs, un important productor i ferm defensor de les mesures de bioseguretat a les explotacions porcines. I és que assegura que aplicant aquestes mateixes mesures, que no suposen una gran despesa en inversió, s'abarateix la producció fins a un deu per cent. "Els animals creixen més de pressa i més sans i ens calen molts menys medicaments i menys vacunes", assegura Cau.

La bioseguretat no s'aplica únicament per prevenir la PPA, sinó que serveix per erradicar altres malalties que poden arribar a provocar estralls entre els productors, com la febre aftosa, la pesta porcina clàssica, la brucel·losi o la malaltia d'Aujeszky.

Barreres naturals, tanques perimetrals, una única porta d'accés, arcs i guals sanitaris... Els vestuaris preferiblement han d'estar a l'entrada de la granja, on els treballadors deixen la roba de carrer i, després d'una dutxa obligatòria, han de vestir-se amb uniformes desinfectats. Els ramaders miren d'evitar les visites innecessàries i només permeten l'ingrés del personal indispensable quan hagi complert amb les mesures de bioseguretat corresponents. Ni tan sols personal extern de manteniment (electricistes, fontaners, paletes, informàtics...) tenen permís per entrar amb les seves pròpies eines. En la mesura que sigui possible, les ha de facilitar el mateix ramader. 

És ideal que qualsevol vehicle que transporti porcs a la granja, que subministri pinso o vingui a recollir cadàvers, no entri mai dins les instal·lacions. Per això, s'habiliten zones de quarantena per als animals nous, els molls de càrrega i descàrrega estan situats fora la tanca perimetral, les sitges es poden omplir també des de l'exterior i s'apliquen sistemes de buidatge d'animals morts sense necessitat tampoc de penetrar dins les instal·lacions.  I és que els cadàvers són la principal amenaça per al ramader.

L'índex de bioseguretat a les granges catalanes va incrementant any rere any. Sembla que el sector està fent els deures. Ara sols falta que els dirigents polítics facin els seus també.