Són quarts de nou del matí i als carrers comença el moviment. Davant del CAP de la Granadella, mentre passen cotxes i tractors camí de la feina i el tros, una furgoneta petita escalfa l'aparell de radiografia per a una jornada de proves mèdiques. És la unitat mòbil del Programa de detecció precoç del càncer de mama del Departament de Salut, que cada dos anys convoca totes les dones de la zona que tenen entre 50 i 69 anys per a fer-los una mamografia gratuïta. El cribratge sistemàtic i organitzat permet descartar veïnes, les quals tenen mamografies sense alteracions o amb lesions clarament benignes, identificar casos sospitosos i malignes i anticipar-ne el tractament. Les imatges poden detectar tumors al pit tan petits que encara no són palpables ni tampoc generen molèsties. 

Cada any es diagnostiquen uns 3.400 casos de càncer de mama en dones de 50 anys o més. És el més freqüent en dones a Catalunya. La majoria sobreviuen, però anualment en moren unes 850 per aquesta causa. Amb aquestes proves, es calcula que per cada 1.000 participants, se'n poden detectar i abordar entre quatre i cinc.
 

La furgoneta, instal·lada davant del CAP de la Granadella, amb dues participants del Programa de detecció precoç del càncer de mama esperant. (X.F.)
 

A les nou, quan la unitat obre les portes, ja hi ha les primeres veïnes de l'Àrea Bàsica de Salut esperant el seu torn. Entra la primera i en surt quan gairebé no han passat ni cinc minuts. També és així amb la segona, amb la tercera, i amb la setantena que hi accediran durant tot el dia. A les Garrigues, aquestes proves es fan davant dels CAP de les Borges Blanques i de la Granadella, i també davant dels consultoris de Juneda i d'Arbeca. Segons les dades del Servei Català de la Salut, enguany s'han citat unes 750 dones de l'ABS de les Borges Blanques i unes 200 de la Granadella. L'any que ve, en seran unes 800 de la primera àrea i unes 90 de la segona. Després, el cicle recomençarà de nou.  

Un neguit compartit
Al capdavant d'aquesta unitat mòbil hi ha tres tècniques superiors en Diagnòstic i Medicina Nuclear: Marta Agustí, Denissa Naita i Irene Simon. L'última és, justament, filla d'Arbeca. Es va incorporar a l'empresa adjudicatària d'aquest servei d'unitat mòbil fa uns deu anys, quan va tornar al poble després d'haver viscut fora. 

El primer que explica és que les dones que hi participen acostumen a tenir sempre un punt de nervis. La crida cada dos anys fa que s'oblidin de com funcionen les proves. A més, com que sovint coneixen casos de familiars i amigues que han patit la malaltia, això aguditza més el punt de tensió. En el poc temps que passen dintre el camionet, comparteixen amb les tècniques aquestes pors. 
 

Una veïna d'Arbeca entra a la unitat mòbil per fer-se una mamografia. (X.M.)

Un cop feta la mamografia, si el resultat és normal (que és en un 95% de les ocasions), la dona rep una carta postal amb el resultat. La imatge també es pot consultar a l'espai La Meva Salut. Si s'han de fer estudis addicionals, es truca la usuària per citar-la a la Clínica Mi NovAliança de Lleida on, per indicació dels radiòlegs, li faran una ecografia mamària o una mamografia localitzada de la zona on hi ha la imatge dubtosa. Un cop feta la lectura de la prova, la dona rep el resultat al domicili. Alhora, si l'estudi de la imatge sospitosa s'ha de fer amb tècnica invasiva (com seria el cas d'una biòpsia), se la cita a la Unitat de Mama de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV).

Si l'objectiu fonamental de la unitat mòbil de mamografies és apropar el cribratge de mama al lloc de residència de les dones per tal de facilitar al màxim la seva assistència i que no s'hagin de desplaçar, el fet que Simon sigui d'Arbeca, encara augmenta més aquesta relació. Ha fet proves a la seva mare i les seves amigues, explica, i és fàcil que les participants del programa la interpel·lin pel carrer. Li comenten si han rebut o no l'avís  que les convida a la mamografia, si volen fer un canvi d'hora amb una altra veïna perquè tenen un altre compromís, si els neguiteja que tot hagi anat com havia d'anar, entre d'altres. El recent escàndol en els cribratges de càncer de mama a Andalusia, que hauria afectat prop de 2.000 dones amb resultats dubtosos que no van ser correctament comunicats, també ressona a les seves consultes. Simon ha notat que les dones volen assegurar que rebran tota la informació i que no es demorarà cap procediment. D'acord amb aquesta proximitat, també li toca entomar el lament d'aquelles dones majors de 69 que passen a quedar fora del programa, tal com està estructurat actualment. "'Ara ja en puc agafar un i em puc morir?', ens diuen". I, en certa manera, "sembla que les desemparem", diu. L'arbequina és partidària d'ampliar l'edat de  les proves per baix i per dalt.  

Proximitat i rapidesa
Tornem a la Granadella i Arbeca. Les dones que esperen per entrar a la unitat mòbil es mostren molt contentes d'aquest sistema de proves mèdiques. La majoria d'elles s'havien hagut de desplaçar a Lleida per a fer-se les mamografies, amb la pèrdua de temps i organització logística que suposava. Ara, tot i que en alguns casos els suposa moure's des del seu poble fins a les poblacions que acullen el vehicle itinerant, s'ha reduït el temps invertit. 
 

Interior de la unitat mòbil, amb el mamògraf que pren les imatges en primer pla. (X.M.)

Simon es mostra contenta amb una feina on cada dia canvia de lloc. Tot i això, també apunta alguns contratemps amb què l'equip del qual participa s'ha trobat. D'una banda, la manca de cobertura d'alguns pobles, que fa que hagin d'esperar al següent dia a enviar les imatges. De l'altra, el tancament a migdia d'alguns consultoris, que les ha obligat a accedir a cases d'usuàries per fer les seves necessitats.

Èxit de participació
Fonts del Servei Català de la Salut assenyalen que la participació de les dones de les Garrigues en el programa està en línia de la mitjana de la Regió Sanitària de Lleida, que és del 75 %. Aquestes xifres són de les més altes de Catalunya. Aquest fet porta els responsables a parlar "d'excel·lència del programa, tot i que l'objectiu sempre és millorar i apropar el programa al màxim de dones possibles".

En aquest sentit, observen que hi ha més dificultats d'assistència a les proves en el cas de dones nouvingudes i ho associen a diferents motius: el desconeixement de la iniciativa, les reserves per temes culturals i la por. Tot això fa que no participin tant. 

Algunes dones consultades per aquest reportatge també apunten a una possible problemàtica per motius de bretxa digital. Anteriorment, havien sigut avisades per correu postal. Des del 2021, el sistema se  serveix de la missatgeria SMS. La dona rep la cita amb un mes d'antelació i un recordatori una setmana abans de la visita. Un cop feta la mamografia, se segueix el camí ja citat dels resultats. Tot i que no es fan campanyes específiques del programa de mamografies, Salut sí que en fa difusió amb la col·laboració d'algunes organitzacions, com Catalunya contra el Càncer. Fa un temps s'havia fet, per exemple, a Arbeca.