L'antic convent de les monges d'Arbeca era, als anys setanta, el local dels joves del poble i un espai de vegades destinat a l'acció política clandestina. Allí és on es va coure tot. 

La tarda del 30 d'abril de 1976, ara fa exactament cinquanta anys, el local bullia amb una activitat frenètica. Un grup de joves activistes garriguencs, membres de l'encara clandestina Unió de Pagesos (UP), preparava un cop d'efecte que canviaria les seves vides: un llençol a tall de pancarta gegant i centenars d'octavetes que manifestaven el seu rebuig a la política de preus de l'oli. L'objectiu era desplegar-ho tot l'endemà al passeig del Terrall de les Borges Blanques, durant l'acte inaugural de la Fira de l'Oli, on havien d'assistir autoritats franquistes i policials de la província.

Aquell acte, que va resultar parcialment exitós, acabaria portant-los poc després a la garjola i ser brutalment tractats per un règim que encara cuejava. Aquell cas va ser el primer (i l'últim) procés penal que van sofrir els militants d'UP per pertànyer a una organització il·legal, pocs mesos abans del seu reconeixement oficial per part de l'estat espanyol.

Els tres protagonistes d'aquella aventura van ser l'arbequí Josep Pau Pernau, l'espluguenc Josep Duch Sesplugues i el belianenc Modest Panadés Vives. Tots tres, ara septuagenaris, recorden aquells fets com si fos ahir.

Últimes cuades del franquisme
Franco havia mort tot just feia cinc mesos. Les estructures del règim trontollaven. Eren temps de l'Espíritu del 12 de febrero, el programa de l'últim president franquista, Carlos Arias Navarro, que només permetia aquell associacionisme que fos compatible amb el Movimiento. Unió de Pagesos s'havia creat en la clandestinitat l'any 1974 i no seria reconeguda públicament (però no oficialment) fins a finals de 1976. En aquest context d'incertesa legal, els militants del sindicat agrícola català anaven escalfant motors i a les Garrigues va irrompre la primera gran detonació. Un grup de pagesos volia protestar per l'encariment dels carburants (venim de la crisi del petroli) i per uns preus de l'oli que no compensaven les pèrdues. I va ser al local de l'associació de joves d'Arbeca on es va aglutinar la logística (venim d'uns anys en què l'acció política antifranquista es concentrava molt sovint als locals de joves de cada poble). 

Arxiu Comarcal de la Conca de Barbera. Fons Antoni Serrano i Montserrat Farriol. 

El vespre de divendres 30 d'abril de 1976, els tres joves pagesos, Duch, Panadés i Pau, ho tenien tot llest per irrompre l'endemà a la Fira de l'Oli. Tot el material que havien pintat i fotocopiat increpava directament els líders de la UTECO (la unió de cooperatives que havia promogut el règim franquista) i de les cambres agràries, als quals se'ls demanava la dimissió per vendre l'oli "a uns preus ruïnosos". La pancarta havia estat enrotllada amb centenars d'octavetes a dins i la van penjar ben amunt de l'edifici que encara avui s'aixeca entre els carrers  de la Bassa i la Raval de Lleida, just davant del passeig del Terrall. L'endemà, en el moment de la inauguració de la Fira, en Josep Duch havia estat l'escollit per cremar personalment el fil que la subjectava perquè així es desplegués per la façana de l'edifici i deixés volar totes les octavetes al llarg i ample del passeig. 

Malgrat algun contratemps, l'acció va resultar exitosa, però va haver-hi molts testimonis que van veure en Duch fugint amb el seu Mini de color blanc. "Molt pocs tenien un cotxe com aquell a la comarca i aviat em van reconèixer", admet el mateix Duch.

La Guàrdia Civil no va anar a buscar-lo fins al dilluns 3 de maig. Segurament les autoritats volien deixar passar la Fira sense soroll i anar a buscar els "insurrectes" un cop acabat el certamen. Una patrulla va capturar primer en Josep Duch a casa seva i, pocs minuts després de ser interrogat, el jove va confessar la identitat dels seus altres dos companys. 

A Modest Panadés va ser també fàcil de trobar-lo. Estava coent pa al forn que la família encara ara té a Belianes. Caçar en Josep Pau, però, va ser una mica més complicat. Els agents van haver de recórrer el terme d'Arbeca fins a topar amb ell treballant en una de les seves finques. 

Tots tres van acabar passant dues nits als calabossos de l'ajuntament de les Borges Blanques, sotmetent-se a interrogatoris (i múltiples cops de puny) per tal que confessessin la identitat dels capitostos que havia ordenat l'operació. La Guàrdia Civil creia que hi havia algun peix gros al darrere d'aquells tres joves, algú políticament més compromès que ells. Però no. Resultava ser una acció cuinada sols pels mateixos joves de la comarca.

La Benemèrita no va caçar ningú més. Però aquelles tres detencions, les primeres des que s'havia creat la UP, van aixecar rebombori. De fet, durant el seu arrest, l'ajuntament havia estat permanentment obert per permetre visitar els joves. "Tot just m'havia acabat de casar", recorda Modest Panadés, "i la dona em venia a portar uns bons entrepans".

Arxiu Comarcal de la Conca de Barbera. Fons Antoni Serrano i Montserrat Farriol. 

Al tercer dia, la Guàrdia Civil va traslladar els detinguts, amb certa expectació mediàtica i simpatitzants victorejant-los, davant de l'Audiència Provincial de Lleida (que aleshores era a la Rambla Ferran). El tribunal els va imputar els delictes de propaganda il·legal i alteració de l'ordre públic i va decretar la llibertat provisional sota una fiança de cinc mil pessetes per a cadascú (el que aleshores equivalia al sou d'una setmana). Aquell import va acabar assumint-se des del fons de contingència de l'Assemblea de Catalunya, la plataforma democràtica unitària formada per grups polítics catalans com la UDC, el PSC, el PSUC i el Front Nacional.

Acollits a la primera amnistia 
Els dies posteriors a aquella detenció van convocar-se altres manifestacions pageses en defensa de preus justos i criticant la política franquista d'excedents. El dia 3 de juliol, amb la intenció de desmantellar aparentment el règim franquista, el rei Joan Carles va designar president Adolfo Suárez, qui pocs dies després (el 30 de juliol) va aprovar el primer decret d'amnistia que afectaria tots aquells condemnats per actes d'intencionalitat política i opinió. Els nostres tres joves detinguts van acollir-s'hi i van recuperar els diners de les fiances i dels recursos judicials. 

Es dona la circumstància (no casual) que tots tres detinguts van acabar finalment compromesos amb la política dels seus respectius ajuntaments (van ser regidors després de les eleccions municipals de 1979). Fins i tot, en Josep Pau va ser elegit diputat al Congrés a les primeres eleccions democràtiques de l'estat, el juny de 1977. Curiositats de la vida, Pau va ser invitat per la Guàrdia Civil de les Borges als actes de commemoració del 12 d'octubre d'aquell mateix any, tan sols un any i mig després d'haver estat detingut  i apallissat pels agents d'aquella mateixa caserna. 

Aquell any Unió de Pagesos va anar guanyant múscul gràcies a manifestacions multitudinàries a Tarragona i Lleida. El 28 de novembre de 1976 va celebrar a l'Espluga de Francolí el seu primer congrés i l'any següent va ser finalment legalitzada com a organització professional agrària.