El 23 d'abril es va anunciar el nou nom del col·legi públic de les Borges Blanques: el que fins ara era Joan XXIII passarà a dir-se La Rabassa (acompanyat, com abans, de l'expressió popular "Les Escoles"). La idea de canviar de nom va començar a gestar-se fa més d'un any, debatent-ho primer al claustre de mestres i després a la junta de l'AFA i al Consell Escolar, on hi ha representats tots els estaments de la comunitat educativa. Portar el nom d'un papa, cap de l'Església catòlica, i que no tenia cap lligam específic amb el poble o la comarca es considerava poc adient per a una escola pública i, per tant, aconfessional. Segons explica l'equip directiu, en aquestes primeres consultes tothom va estar d'acord amb l'argument del canvi. A partir d'aquí, es va crear un formulari en línia perquè alumnes (supervisats per la família), mestres, exalumnes i antics mestres proposessin i justifiquessin noms, que no podien ser de persones ni amb connotacions polítiques o religioses. Es van rebre 54 propostes diferents, i una comissió formada per equip directiu, mestres, AFA, alumnes i ajuntament va ser l'encarregada de rebre'ls i escollir el definitiu.

30 anys sense nom específic
Una rabassa és la part de la soca d'un arbre, coberta de terra, de la qual arrenquen les arrels, i la comissió avaluadora considera que, això que no es veu però aguanta l'arbre, traslladat a l'àmbit educatiu pot simbolitzar "el lloc on neixen els camins perquè els infants arrelin fort i volin lluny". Alhora, defensen que no és un oblit del passat sinó "una aposta per enfortir la nostra identitat i arrelar-nos encara més a les Borges Blanques, mirant amb il·lusió cap al futur". Com qualsevol decisió que implica tanta gent i tan diversa, el nom no ha agradat a tothom. Hi ha, però, qui qüestiona directament la decisió del canvi. "Tota la vida s'ha dit Joan XXIII", esgrimeixen.

És cert que la majoria de persones vives actualment només han conegut el nom del papa, però la història de l'escola comença molt més enrere, amb gestions i projectes durant les primeres dècades del segle XX, per ser inaugurada el 1934. Segons explica l'historiador Marc Macià, el Grup Escolar (nom genèric molt comú als centres d'arreu de Catalunya i l'Estat espanyol) es va batejar com a President Macià. Tot just feia un any que Francesc Macià, molt vinculat a les Borges, havia mort. La dictadura franquista, òbviament, aviat s’encarregaria d'esborrar la memòria del fundador d'Estat Català i president de la Generalitat, i continuaria anomenant l'escola pública com a Grupo Escolar, Grupo Escolar Mixto o Escuelas Nacionales, indistintament. I així va ser durant dècades, d'aquí la popularització del nom "les Escoles" entre la població borgenca (igual que, a nivell popular, el col·legi Mare de Déu de Montserrat sempre s'ha conegut com "els Frares", pel vincle amb l'orde religiós dels Caputxins).

Quan, doncs, "les Escoles" van passar a dir-se oficialment Joan XXIII? El 21 de setembre del 1967. És quan ho va aprovar el ple de l'Ajuntament de les Borges, presidit per l'alcalde Ramon Suñé Massó. Aquell any, el Ministeri franquista havia promulgat  una reforma de l'Educació Primària que diferenciava per tipus d'escola, i les que tenien almenys un mestre per a cada un dels vuit cursos passaven a ser denominades Colegio Nacional. Era el cas del de les Borges. Aquesta nova categoria permetia adoptar noms o dates "de significación conmemorativa u honorífica", i a qui es donava la potestat per fer-ho era als ajuntaments, encapçalats sempre per algú afí al règim designat directament pel governador civil. I així va ser com el govern municipal de les Borges, format per Ramon Suñé i nou homes més, va decidir el nom de Joan XXIII. La decisió va ser ràpida: "por unanimidad y después de breve deliberación, en memoria y recuerdo de las grandes dotes de humanidad, sencillez y bondad de aquel gran Papa", diu l'acta del ple, sense més participació de ningú. Feia quatre anys que el pontifici havia mort. Ell va ser qui el 1962 va convocar el Concili Vaticà II, les trobades de bisbes que van servir per renovar la doctrina i la pràctica de l'Església.

No és l'únic canvi a la comarca
Canviar de nom no es fa cada dia, però tampoc no és infreqüent. Molts noms d’escola actuals tenen una trajectòria relativament curta en termes històrics. A Juneda, l'escola té els orígens el 1927, i no va ser fins al 1980 que es va dir Manuel Ortiz Castelló. També va ser als 80 que la de Torregrossa va passar a dir-se La Bassa; la d'Arbeca, Albirka, i la de Llardecans, Arc d'Adà. A l'Albi, l'edifici inaugurat el 1962 es va dir inicialment Cardenal Arriba y Castro per designi unilateral del governador civil, i no va ser fins al 1994 que s'oficialitzaria el canvi a Els Aubis. Preguntats pel motiu de descartar un nom propi per al col·legi públic de les Borges, l'equip directiu és clar: "triar una persona relacionada amb el centre volia dir deixar-ne altres fora, i seria injust". Sense comptar sants i mares de déu, a la comarca només hi ha tres col·legis amb nom de persona: Abat Ruera (Puiggròs), Porcel de Cervera (l'Espluga) i l'esmentat Manuel Ortiz (Juneda).