Reportatge
La comarca amb més cotxes per habitant
En 20 anys també és de les que ha experimentat un creixement més acusat, amb les repercussions que això té sobre l'espai públic.
Si traiem la comarca del Bages, on fins al 2019 hi havia una anomalia de matriculacions massives en dos municipis, la proporció de turismes per persona que presenta les Garrigues és la més elevada de Catalunya. En 20 anys, a més, és de les que ha experimentat un creixement més acusat, amb les repercussions que això té sobre l'espai públic.
Comparteix
En xifres absolutes, les Garrigues és una de les comarques on hi ha menys cotxes, però si ho comparem amb la població, la proporció és la més alta de Catalunya: 0,60 turismes per habitant (0,61 si parlem de tot l'àmbit informatiu, és a dir, incloent-hi Garrigues històriques i Torregrossa), una xifra molt per sobre de la mitjana catalana, que és de 0,46. El càlcul, a més, és sobre el total de població, però si en restem els menors d'edat -que no poden tenir carnet de conduir- l'índex de motorització a la comarca s'enfila al 0,72 per habitant.
Val a dir que en aquest rànquing no hem tingut en compte la comarca del Bages, per l'anomalia que suposen els municipis d'Aguilar de Segarra i Rajadell, dos pobles de menys de 300 habitants on fins al 2019 -any de les últimes xifres estadístiques sobre parc de vehicles- hi havia desenes de milers de cotxes matriculats. El fet que tinguessin l'impost de circulació més baix de Catalunya va atreure durant anys empreses de rènting que hi domiciliaven tota la seva flota. Això, òbviament, distorsiona les xifres de la comarca. Sense aquestes, doncs, les Garrigues és la líder de Catalunya en nombre de cotxes per habitant.
(foto: Xavi Minguella)
Són xifres de què es desprenen moltes lectures. D'entrada, manifesten clarament que som una comarca rural, com les altres que tenen un índex de motorització elevat (Alt Empordà, Baix Empordà, Alt Urgell, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d'Ebre, Segarra); en canvi, les de l'altre extrem, les que tenen menys cotxes per habitant, són les més urbanes (Barcelonès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Tarragonès). En comarques rurals, i especialment a les que hem indicat, la demografia es caracteritza per una pèrdua constant de població que, de retruc, suposa menys serveis, menys botigues, menys escoles i, per tant, més necessitat de desplaçar-se. Si, a sobre, la capital comarcal és petita, com el cas de les Borges, aquesta no fa prou de pol d'atracció i fixació i la seva població també s'acaba movent per a quasi tot, principalment cap a Lleida, de manera que la motorització, en lloc de mitigar-se, s'incrementa. Una situació semblant passa a altres capitals com Falset, Flix, Montblanc o Cervera, de menys de 10.000 habitants.
A ningú no se li escapa que el protagonisme del cotxe també té a veure amb la situació del transport públic i que aquest, a les Garrigues, ha estat històricament insuficient per a les necessitats de mobilitat quotidiana. Línies d'autobús de només dos serveis diaris i freqüències de tren molt escasses i poc útils aboquen els ciutadans, indefectiblement, a un major ús del vehicle privat. El 27 de setembre, finalment, va entrar en funcionament el bus exprés.cat Borges-Juneda-Lleida i un sistema de transport a demanda a bona part dels municipis de la comarca. Tot i ser l'últim de Ponent i el penúltim de Catalunya a posar-se en marxa, obre un nou escenari del qual es veuran les repercussions a mitjà termini.
(foto: Xavi Minguella)
Cada vegada més
Les Garrigues sempre han sigut una comarca rural i, per tant, amb necessitats de desplaçaments interurbans, però el despoblament és un fenomen especialment acusat en les últimes dècades. El sector primari, protagonista principal de l'economia comarcal, també ha patit canvis profunds i ocupa cada vegada menys treballadors. Les feines dels garriguencs s'han diversificat, i viure i treballar al poble ja no és la norma general. Així mateix, el lleure i les relacions socials generen molts més desplaçaments ara que uns anys enrere.
Tot plegat ha fet que, en els últims 20 anys, la proporció de cotxes per persona no només no hagi baixat, sinó que ha augmentat. Excepte al Barcelonès i al Gironès, ho ha fet a totes les comarques, però a unes molt més que a altres. A les Garrigues es dona la paradoxa que, del 1999 al 2019, la població (comptant tot l'àmbit informatiu de 34 municipis de SomGarrigues) ha disminuït un 3% però, en canvi, el nombre de cotxes ha augmentat un 25%. Hi ha menys gent però hi ha més cotxes. Concretament, 3.084 cotxes més. És una de les comarques on l'increment ha sigut més fort en el que portem de segle XXI, junt amb la Ribera d'Ebre, el Priorat, la Terra Alta i la Conca de Barberà, que precisament són les comarques que pateixen més despoblament i més envelliment i que estan més desateses quant a transport públic. A la llista d'increment del nombre de cotxes, però, cal afegir-hi el Berguedà i el Bages, en aquest cas per la particularitat que esmentàvem més amunt.
(foto: Xavi Minguella)
Disputa per l'espai públic
Dels 3.000 cotxes més que hi ha ara a la comarca respecte a dues dècades enrere, 2.500 són a quatre pobles: les Borges Blanques (+967), Juneda (+651), Arbeca (+459) i Torregrossa (+430). Són municipis que, si bé al seu dia també van créixer urbanísticament -uns més que altres-, fa almenys 10 anys que mantenen pràcticament la mateixa trama de carrers i, per tant, la disputa per l'espai públic és cada vegada més gran i en detriment del vianant, un fenomen que també es comença a donar a altres pobles més petits. Fins i tot altres vehicles pateixen l'hegemonia del cotxe, com és el cas dels camions de la recollida de la brossa, que sovint es troben amb dificultats per maniobrar per la presència de turismes mal estacionats.
I és que la mobilitat obligada per qüestions laborals o d'abastiment ha acabat fomentant, també, un ús més intensiu del cotxe dins del mateix poble, fins a consolidar-se com una qüestió pràcticament cultural, com es pot apreciar a les hores d'entrada i sortida de les escoles, davant de determinats comerços i serveis o a les immediacions d'equipaments esportius i culturals. L'omnipresència del cotxe condiciona el disseny urbanístic i, a la vegada, el disseny urbanístic condiciona un major o menor ús del cotxe dins dels nuclis urbans, amb mesures com la definició d'usos del sòl, la creació o no d'aparcaments, les possibles vianalitzacions o semivianalitzacions d'alguns carrers, els carrils bici i el seu traçat, la ubicació d'equipaments, la dimensió de les voreres, la quantitat d'arbrat o el tipus de mobiliari urbà, per exemple.
(foto: Xavi Minguella)
A Arbeca, l'any 2013 es va començar a implantar un dia sense cotxes a l'escola i es van tancar al trànsit les immediacions del centre, una mesura que aviat s'estendria a tots els dies de la setmana. L'actual alcalde, Sergi Pelegrí, qualifica d'encert aquella decisió i explica que "s'hi ha notat molt", però reconeix que la saturació de cotxes a altres punts del poble "continua sent un problema", sobretot per l'incivisme d'estacionar on no està permès, i ja avança que un dels pròxims projectes municipals serà vianalitzar algunes zones del centre històric. A les Borges, l'any 2001 es va implantar la zona blava en alguns carrers, però el 2003 es va suprimir, després es va tornar a activar i a suprimir en diverses ocasions, fins que el 2016, amb uns ingressos molt per davall del previst -sobretot, per l'impagament de molts usuaris-, el consistori va decidir eliminar-la del tot.
El segon major ingrès via impostos
Sigui amb zona blava o sense, l'existència de més o menys cotxes té una repercussió directa en les arques municipals. Els propietaris han de pagar, obligatòriament, l'Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), conegut també com impost de circulació, que el recapta cada ajuntament i, tret d'algunes excepcions, s'aplica a qualsevol vehicle matriculat que no hagi estat donat de baixa. Dels tres impostos municipals més rellevants, l'IVTM sol ser el segon en importància, després de l'IBI urbà i abans de l'IBI rústic. La recaptació per IVTM a les Borges Blanques, per exemple, és de 430.000 euros; a Juneda, 250.000; a Arbeca, 190.000; a Torregrossa, 120.000; a Maials, 65.000; a Castelldans, 57.000 i a l'Albi, 48.000, quantitats que suposen entre un 5 i un 8% dels respectius pressupostos municipals.
A tot això, cal sumar-hi un altre efecte recaptatori derivat de la proliferació de cotxes als nuclis urbans: el pagament de guals a les entrades de cases, empreses o establiments a través d'una taxa. A les Borges, el consistori ingressa 48.000 euros anuals per aquest concepte. Naturalment, a pobles més petits, l'impacte en les arques municipals és molt menor i la principal partida d'ingressos, en aquests casos, sol ser les transferències per part d'altres administracions (Estat, Generalitat, Diputació).
"Es posen a tot arreu"
Col·lectiu Les Intrèpides per a la millora de la mobilitat i l'accessibilitat a les Borges Blanques
El diumenge 19 de setembre vau organitzar un passeig per les Borges amb el repte de no haver de baixar de la vorera. Us en vau sortir?
Amb el recorregut que vam fer aquell dia, sí. No vam tindre cap problema amb els cotxes, però quan ja havíem acabat, cap al migdia, les dues voreres del Raval de Lleida es van omplir de vehicles de gent que anava a recollir pollastres a l'ast.
L'ocupació de voreres és l'actitud incívica que us trobeu més sovint?
Sí, és un continu i ha anat a més. Els cotxes ocupen passos de vianants, baixades de voreres, guals, espais entre pilones... Es posen a tot arreu. Hi ha molts cotxes i la gent ja no sap on aparcar. O hi ha poc aparcament o hi ha massa vehicle.
Quins riscos suposa, això, per al vianant?
Si vas amb cotxet o amb cadira de rodes, has de baixar de la vorera i circular per la calçada, que és on hi ha el trànsit.
Quines altres dificultats heu detectat?
Voreres estretes, obstacles, senyalització deficient, falta de visibilitat en alguns encreuaments, pocs aparcaments per a persones amb mobilitat reduïda... i els que hi ha sovint els ocupa gent sense targeta. Hi ha voreres on l'accés amb cadira de rodes és molt complicat, però encara més amb les cadires motoritzades, que no es poden aixecar les rodes de davant. A vegades s'organitzen coses en què els accessos són de grava o de sorra i, per tant, no s'hi pot anar amb cadira. Hi ha gent que per aquest motiu no ha pogut gaudir dels concerts de festa major, per exemple. I és molt preocupant l'accessibilitat a llocs públics, com la biblioteca, el Centre Cívic, el Consell Comarcal, el Pavelló de l'Oli pel carrer Indústria, amb una rampa massa pronunciada, o al mateix Ajuntament.
Sovint associem les persones amb mobilitat reduïda només amb les que van amb cadira de rodes, però hi entren més perfils, no?
Gent que va amb bastó, amb crosses, amb caminadors, amb cotxets de nens, amb carrets de la compra, tot el qui té les mans ocupades, vaja. Tothom, en algun moment o altre, té mobilitat reduïda.
Per on passen les solucions?
Per més civisme, per la implicació d'altres associacions, pel disseny urbanístic, per multes efectives, però, sobretot, per l'empatia, que és nul·la. La gent et diu "només són dos minuts" i et demana comprensió, quan hauria de ser a la inversa. El missatge que et transmeten és que el problema el tens tu, no ells.