Meritxell Gabarró Sans Advocada especialitzada en herències

Fer testament de jove no vol dir que t’hagis de morir

Capellades, 1980. Als 9 anys ja deia que seria advocada. Ho tenia claríssim. Tot i haver fet el màster en Família, no li va fascinar i es va decantar per les successions, un món que conjuga el dret i el tracte amb les persones, les seves dues grans passions. De mare arbequina, ha viscut de petita i de jove a Arbeca i hi continua vinculada. Té despatx propi a Barcelona i l'hem vist a diversos mitjans de comunicació. Qualsevol que la conegui sabrà que aquesta entrevista és un resum molt breu de la conversa.

MIQUEL ANDREU - Fer testament és cosa de gent gran?
MERITXELL GABARRÓ -
Tothom que es mor és gent gran? No. Fer testament de jove vol dir que et moriràs? Tampoc. Jo en porto tres, i el primer el vaig fer abans d'un viatge. No tenia parella ni fills, però el que deia la llei sobre qui heretaria no era el que jo volia. Si tens canalla i faltes, qui serà el tutor?  

M.A. - Podem fer testaments nous a mesura que ens canvien les circumstàncies vitals, vaja.
M.G. -
Sí. I quan et fas gran penso que és important fer lots. Si simplement dius "per als fills a parts iguals", tens el conflicte servit; en canvi, si dius "això per a un i això per a l'altre", ben definit, serà molt difícil que es barallin. S'ha de tindre en compte també la qüestió fiscal, no pagaràs el mateix fent el testament d'una manera o d'una altra. S'han de fer números, i l'eina per planificar tot això és el testament.

M.A. - Què diu la llei, si no en tens i et mors?
M.G. -
Que si tens fills, els hereus són els fills. La parella (casada o de fet) té dret a l'usdefruit de tot. Si no tens fills, l'hereu és el cònjuge o parella. Si no tens fills ni parella i tens pares vius, ho seran ells. Si no, els germans, etc. Hi ha un ordre, i si no és el que tu vols seguir, cal fer testament. Tot i així, encara que aquest ordre et sembli bé, continuo defensant que s'ha de fer, perquè no fer-lo suposa més diners, més temps i més maldecaps. Quan el fas, a més, et pares a pensar, i acabes regulant més coses de les que inicialment pensaves.

M.A. - Es parla molt de l'impost de successions, però quines bonificacions té?
M.G. -
Si heretes l'habitatge habitual dels pares, tens una bonificació del 95%. El mateix amb la terra, un 95%, si és explotació prioritària, però amb la terra cal complir uns requisits i no tothom els compleix. D'altra banda, els fills, pels primers 100.000 euros que reben del pare i els primers 100.000 de la mare, no paguen. Pels nets, són els primers 50.000. Les persones amb minusvalideses també tenen bonificacions molt importants. Dit això, és cert que el nucli dur familiar (pares, fills, cònjuges/parella i nets) paga poc, però fora d'aquest nucli, és caríssim. Cal tindre en compte, a més, el catastrazo del 2022, amb què el govern espanyol va voler harmonitzar el mètode de valoració dels immobles i una casa que abans podia valer X ara potser en val el doble, i pagues pel valor del que heretes. 

M.A. - I les despeses notarials i de plusvàlues municipals?
M.G. -
Les bonificacions de l'impost successori són iguals a tot Catalunya, però les plusvàlues poden variar molt segons el municipi. Hi ha pobles que en tenen i pobles que no, és una decisió de l'ajuntament. Les despeses notarials no les trobo molt cares. Una herència de 100.000 € amb dos hereus, per exemple, a notari pot costar 1.000 euros. Són diners, sí, però quan ho compres també costa, hi ha un canvi de nom. Val a dir que el sistema de notaries i de registre funcionen molt bé en aquest país.

M.A. - Donar en vida o fer testament?
M.G. -
La diferència bàsicament és fiscal. Si dones diners, cap problema, el fill et pagarà pel que rep, però si vols donar un immoble, vigila, perquè segons el cadastre et poden dir que has tingut molt guany patrimonial i et tocarà passar per caixa. Però si ho vas comprar per 100.000 i el cadastre t'ho marca a 110.000, el guany patrimonial és molt petitó i, per tant, dona. La clau està a fer números.

M.A. - Es pot desheretar un fill?
M.G. -
Sí, no li deixes ni la llegítima, i va molt en augment, i aquí no hi ha diferències territorials, les famílies s'enfaden visquin on visquin. Ara bé, si el fill no està d'acord amb el desheretament, s'haurà d'anar al jutjat, i caldrà demostrar dues coses: una, que no hi ha relació (només que et vegis un cop l'any ja és relació) i que la culpa que no hi hagi relació sigui exclusivament del fill. La primera és fàcil de demostrar, però la segona... Hi ha molts desheretaments perquè el fill s'ha casat amb algú a qui els pares no volen, o per homosexualitat. Són casos flagrants que, al jutjat els guanyes segur, perquè és evident que els fills no tenen cap culpa.