Xavier Franch - Com fa cap una noia de Juneda al cos superior de la primera Generalitat postfranquista?
Maria Sedó - Jo volia estudiar Psicologia a Barcelona, però necessitava una feina. Vaig anar a una xerrada a Lleida del conseller de Tarradellas Pere Pi i Sunyer i quan va acabar li vaig preguntar com s'havia de fer per treballar a la Generalitat. Em va dir que contactés amb el seu equip i després d'una entrevista hi vaig començar.

X.F. - Tot estava per fer.
M.S. - Treballàvem matí i tarda, de dilluns a dissabte. Llavors vaig fer les oposicions. Vaig  començar a Educació, vaig passar a Governació i després al Departament d'Interior. S'havia d'estructurar i desplegar el cos de Mossos d'Esquadra i els Bombers, entre d'altres. Van ser moltes hores, però amb il·lusió, perquè tot naixia.

X.F. - Lliguem el protocol a les relacions institucionals. També tocava arromangar-se amb les lleis?
M.S. - Fer  protocol és negociar amb les comunitats i l'Estat, és regular, és fer normatives, decrets, reials decrets... i resoldre situacions! Pujol va dir que és "la traducció plàstica de l'estructura  del poder". Mai és secundari el protocol. Pel manual Digest d'Andorra, del s. XVIII, "l'objectiu del protocol és fer una expressió del poder,  de la seva cortesia i del desig que cada cosa ocupi el lloc que li pertoca". 

X.F. - Has estat ben a prop del poder.
M.S. - Jo m'he dedicat al protocol internacional. Per a mi, la branca institucional és la més maca, però també la més dura. Has de mirar les normes i els costums de tot arreu. Nosaltres volíem que els actes a Catalunya estiguessin sempre presidits o copresidits per la Generalitat, per legitimar-la. Només es trenca quan ve el rei.   

X.F. - Amb quins consellers has treballat durant la teva carrera?
M.S. - Vaig començar amb Maria Eugènia Cuenca a Governació. Després, Xavier  Pomés, Núria  de  Gispert (Justícia i Governació), Montserrat Tura (Interior), Joan Saura (Interior), Joana Ortega (Vicepresidència) i Meritxell Borràs (Vicepresidència).  

X.F. - Quins han sigut els mandataris internacionals més importants amb qui has coincidit?
M.S. - Amb Joana Ortega vam fer molts viatges. Per l'accident de Germanwings, al Quebec, per aprendre'n, a congressos d'estats a Israel, a Ravensbrück per recordar els catalans deportats, o a Roma, per cada Sant Pare. El papa Francesc va aparèixer abans de l'acte d'inici del seu pontificat mentre els de protocol preparàvem etiquetes de les autoritats. Li semblava injust que passessin per davant dels creients que havien dormit al carrer per tenir lloc. Ho vaig trobar fantàstic, tot i que hauria sigut impensable!  

X.F. - Algun altre fet curiós?
M.S. - Quan va abdicar Joan Carles I també hi vaig ser. Hi havia instruccions que només entressin els polítics, però com que amb la Joana Ortega anàvem amb presses, vaig tirar escales amunt i ningú em va dir res. L'equip de protocol de la Casa Reial es va sorprendre al veure'm allí. Després, els vaig ajudar a gestionar les signatures al llibre d'honor de l'acte. 

X.F. - Així, et vas saltar el protocol?
M.S. - Totalment!

X.F. - La confidencialitat és clau?
M.S. - Sents molt i veus molt, sí, sí.
I tu has de fer veure que no veus ni sents. I a vegades has de fer de frontissa entre les parts, perquè tu veus les coses des d'un punt de vista. 

X.F. - Veient-la de prop, t'ha interessat la política o t'ha desencantat?
M.S. - He arribat a la conclusió que la política divideix. El color et marca i de vegades sembla que no et pots fer amb l'altre. Quan estàvem a Governació vam anar a visitar tots els pobles, fossin del partit que fossin. Eren visites llargues per parlar amb tothom.  

X.F. - El  2018, amb la Generalitat intervinguda, et vas jubilar. Com es va viure des de dins aquell moment?
M.S. - Estàvem desorientats. Ningú no sabia res. Hi havia consellers a la presó, a l'exili... Va ser un desconcert abismal, perquè tothom va desaparèixer.

X.F. - Continues tenint l'ull crític del protocol avui en dia?
M.S. - Sí, molt.  A vegades, amb les banderes, penso: "Aquestes estan fatal, els dic alguna cosa?". També col·laboro en l'organització d'actes de l'Associació Catalana pels Drets Civils.