Albert González - Em sorprèn que la grafologia, amb tants anys de recorregut, encara sorprengui. Això vol dir que no s'ha normalitzat?
Montse Perelló - Ara és el moment en què començarà a penetrar dins l'opinió pública.

A.G.- Per què ara?
M.P.- Hem assolit l'era del creixement personal, molt barrejada amb la moda per l'espiritualitat.

A.G.- Però la teva activitat continua centrada sobretot a assessorar empreses durant els processos de selecció personal, no?
M.P.- La meva feina ara té dos vessants. Assessoro en l'elecció de candidats laborals en funció de la lletra, però cada cop acompanyo més persones en la seva transformació interna.

A.G.- Canviant la forma d'escriure, podem millorar la nostra vida?
M.P.- Sí. Escriure és un acte neurofisiològic. El cervell li dona una ordre a la mà perquè escrigui. En certa manera, l'escriptura actua en funció de la personalitat. Si la lletra ens diu com som, canviant-la fem possible una transformació personal.

A.G.- A partir de la teva grafia, van diagnosticar-te un quist ovàric. Com es poden diagnosticar també malalties físiques?
M.P.- La ciència té demostrat que els pensaments i les emocions van unides al cos. Moltes malalties venen de com t'has parlat, com has estat, com has menjat, com has viscut... Si la lletra és capaç de veure com penses, òbviament està veient com el teu cos reacciona a les emocions.

A.G.- Això últim està demostrat?
M.P.- Hi estic treballant. Per exemple, tinc desenes de mostres d'escriptura de malalts de càncer a les quals estic descobrint unes similituds gràfiques. Necessitaria més finançament per continuar investigant-hi i demostrar-ho de forma científica. Ara bé, que no ho hagi fet no li resta validesa.

A.G.- Quin és el perfil dels clients que busquen grafoteràpia?
M.P.- Hi ha de tot. El meu públic són totes aquelles persones que volen fer un canvi intern i necessiten una guia. Ara ja és molt comú recórrer al psicòleg, al terapeuta o a un coach. 

A.G.- Però una grafoterapeuta és menys coneguda...
M.P.- Si ja estem oberts a una transformació personal i sabem que hi ha aquest recurs, es pot anar per aquí. El que passa és que la gent encara no sap prou què et pot canviar l'escriptura.

A.G.- La digitalització de la societat no està sent un obstacle? 
M.P.- Cert. Potser al final de la meva carrera m'hauré de reinventar perquè l'escriptura manuscrita està, malauradament, desapareixent.

A.G.- Per què malauradament?
M.P.- Quan escrius a mà, actives àrees del cervell que t'ajuden a estructurar molt més intensament un text, a memoritzar-lo. Actives els lòbuls frontals, que són els que et mantenen conscient del teu dia a dia. Per això temo el procés de digitalització de les escoles, perquè amb les pantalles es deixen d'activar un munt d'àrees del cervell.

A.G.- Per tant, la teva teràpia no sols va encaminada a transformar l'escriptura, sinó també a conservar la seva pràctica.
M.P.- Exacte. El sol fet d'escriure a mà suposa tot un acte revolucionari.

A.G.- El nostre sistema educatiu no va per aquí?
M.P.- En soc molt crítica. És un sistema arcaic, amb poca mirada a l'emocionalitat del nen, als seus recursos i habilitats. Per a mi moltes vegades el sistema educatiu mata ànimes.

A.G.- Quanta estona d'escriptura recomanes al dia?
M.P.- Segons el nivell cognitiu de cadascun, però jo recomanaria fer-ho per desbloquejar moments. Quan ens posem nerviosos, per exemple. Ens podem relaxar moltíssim baixant la velocitat escriptural. 

A.G.- Ets més de lletra lligada o d'impremta?
M.P.- Lligada, sense dubte. Lligar una lletra amb una altra vol dir vincular-se, cooperar, donar. Una lletra deslligada descobreix una capacitat més analítica i freda.