Xavier Franch - Vas participar en les jornades Joan Botam. Com valores aquest tipus de trobades?
Antonieta Mateus - Ho vaig trobar de justícia amb el pare Botam, una persona amb tanta transcendència, pionera a Catalunya en el diàleg interreligiós i intercultural. Perquè la memòria és molt curta i les persones joves és possible que el desconeguin. 

X.F. - El coneixies personalment?
A.M. - No el coneixia. També em va servir per refrescar el seu discurs en un moment que surten idees tancades i fonamentalistes excloents. Pensava en l'encert de ficar en relleu algú que creu en el diàleg entre religions, entre cultures, i que a més és de la comarca.

X.F. - Fa més falta que mai?
A.M. - El diàleg sempre és recomençar. Ho veus en el diàleg entre amics, quants trencaments... entre les parelles, quants trencaments... dins les famílies... La gent de la meva generació havíem sentit parlar d'altres religions. Avui tots coneixem gent d'altres religions, siguin o no creients. I coneixem no-creients. No ens tanquem a la nostra casella! Hem d'anar junts. 

X.F. - Ens hem de relacionar més? 
A.M. - La reafirmació en la pròpia identitat no ha de ser excloent. Una identitat ferma et fa apreciar que l'altre, amb les seues característiques, és una riquesa, un regal, no una amenaça.

X.F. - Partits com Aliança Catalana neguen la població musulmana. 
A.M. - Tenir una identitat tancada, ser "de la ceba" que es deia abans, t'empobreix. Sempre hi ha causes a aquests partits, i ens ha de fer pensar que les coses no s'han fet prou bé. Però la capacitat d'acollida per a mi és el primer. No tenim més drets que un altre a viure aquí pel fet d'haver-hi nascut. Per què tinc jo dret i el Mohammed, la Fàtima o l'Igor no? Ser capaços d'acollir no treu que les coses haurien d'estar més pensades i planificades.

X.F. - Quins són pilars de l'IREL?
A.M. - Sorgeix d'un objectiu claríssim que és el diàleg entre la fe i la cultura. El fonament del diàleg és la identitat. No es pot dialogar amb la fe hebraica, amb la islàmica o amb el credo budista si no coneixes bé el cristià. A més, un vestit o unes sabates de 1965 ens apretarien o ens farien mal, oi? L'Institut de Recerca i Estudis Religiosos és un lloc de formació obert a tothom. Hi fem estudis que permeten aprofundir en el missatge cristià, en totes les seues vessants, amb uns fonaments científics, si es pot dir, però també d'interpretació a la llum del segle XXI. 

X.F. - Quin és el perfil dels alumnes?
A.M. - Són diversos. Professors de religió, gent inquieta que té temps i li interessa el tema, gent que n'ha sentit a parlar. Són estudis nocturns. A més, fem cursos. Aquest curs en vam fer un sobre la dona i la religió. El vinent en farem un sobre espiritualitat. 

X.F. - És un tema candent, aquest. 
A.M. - L'espiritualitat cristiana vol dir la manera de viure l'esperit del que segueix a Jesús de Natzaret. La relació amb Déu i la relació amb els altres, la fraternitat. Hem de redescobrir aquesta manera de relacionar-nos. Hi ha nova recerca en molts joves. 

X.F. - He vist que també col·laboreu amb serveis penitenciaris. 
A.M. - Ho hem vist ara amb la visita del Sant Pare. Les persones ferides per la vida no ens són alienes. Estar a la presó perquè has fet alguna cosa incorrecta no t'invalida com a persona. 

X.F. - Com vas viure la visita del papa a Catalunya?
A.M. - M'ha impactat molt i tinc ganes de tornar-lo a llegir perquè ha donat missatges potentíssims. Faig una crida a anar a l'original, deixant de banda els comentaris. L'Església té vint segles i hi ha moltes coses per les quals demanar perdó, però també en té moltes coses per les quals donar gràcies. Jo he intentat tindre una mirada receptiva. Ha parlat contra la violència, per la pau, per la salut mental... Ser creients ens ha de fer més humans.

X.F. - Per acabar, parlem d'educació. Ara, l'escola concertada també ha alçat la veu com ho havia fet abans la pública. Ho estàs seguint?
A.M. - Una mica. Estic al patronat del Col·legi Mare de Déu de Montserrat de les Borges Blanques. I mantinc contacte amb excompanys de l'Episcopal de Lleida. Hi ha molt camí per recórrer. No podem fer l'escola responsable de totes les grans qüestions socials. Tota la societat ha d'integrar.