Miquel Andreu - Què és la Green Office de la universitat d'Utrecht? Què hi fas?
Josep Pinyol - La universitat té dos departaments dedicats a fer-la més sostenible. Un és de funcionaris i treballen per implantar certes polítiques (hi ha l'objectiu de ser climàticament neutres el 2030) i l'altre és la Green Office, que integren treballadors i estudiants i no fa projectes sinó que ajuda a fer-los possibles. La idea és aconseguir que la gent canviï hàbits, crear exemples de bones pràctiques que es traslladin a la societat, que hi hagi una consciència darrere de cada acció que fas.
M.A. - La comunitat és proactiva, en aquest sentit, o se l'ha de perseguir i insistir?
J.P. - Hi ha molts perfils, però la gent, sobretot estudiants, sí que té projectes. Enguany en porto 11 i la Green Office ha triplicat el personal. Realment, és un model que es pot exportar. La nostra és la més gran d'Europa i l'hem exportat a Alemanya, al Regne Unit, a Suècia i fins i tot a Itàlia, que semblava impossible. A Catalunya m'hauria agradat, ho he intentat a través de contactes, però ja no tinc més hores. Estaria molt bé, perquè és un model d'èxit, guanyador. Sabem que hi ha canvi climàtic i sabem que hi ha conseqüències, que en el cas del sud d'Europa són sequera, manca d'aigua, calor i efectes per a la salut. Hem de pensar ja com ens ho fem per adaptar-nos a aquests escenaris. Els Països Baixos s'estan plantejant plantar vinya!
M.A. - Al sud d'Europa tenim la imatge que el nord està més avançat en aquest sentit, però no deu ser una cosa que es té o no es té, sinó que cal treballar-la, no?
J.P. - És una imatge que les estadístiques revelen que no és certa. Els Països Baixos van fer polítiques molt ambicioses als anys 70, com la implantació de la bicicleta, però encara viuen de renda d'aquella bona imatge. Ara bé, és un país que fa feina, sí, i les universitats són llocs pioners. Com tota institució pública, tenen el mandat de fer un servei ciutadà més enllà de la seua tasca. A la universitat tenim la sort que ens donen un pressupost envejable i tenim recursos per dur a terme els projectes. El país, a més, viu per sota del nivell del mar i el sentiment d'urgència per actuar és molt més elevat que a Catalunya, on s'és més inconscient. Les Garrigues, per exemple, són molt vulnerables al canvi climàtic i han de fer una feina de preparació.
M.A. - Com portes l'idioma? Us comuniqueu en anglès?
J.P. - La universitat és anglòfona, com la majoria de les que hi ha aquí. Vaig arribar sabent només anglès, però he après el neerlandès perquè penso que si vius en un país has d'aprendre l'idioma, per integrar-te. El faig servir poc, però, perquè entre la feina, la mànager que és anglesa o els amics que són de diversos països, tinc poques oportunitats de parlar-lo.
M.A. - Un dubte tècnic: diem Holanda o Països Baixos? Holandès o neerlandès?
J.P. - Països Baixos i neerlandès. Holanda és una província, però com que és on hi ha Rotterdam, Amsterdam, la Haia... tapa la resta. A Utrecht, Maastricht o Breda s'enfaden, si els dius que són Holanda. En anglès no hi ha problema, es diu Nederlands i ja està.
M.A. - Participes a l'ANC dels Països Baixos. Com us organitzeu?
J.P. - Aquest és un país molt descentralitzat, de moltes ciutats mitjanes. Pensa que Amsterdam és petit com Saragossa. Per tant, els catalans estem molt escampats i ens reunim per Skype, bàsicament.
M.A. - Com heu viscut el procés?
J.P. - Quan vaig arribar el 2011, ningú en tenia ni idea. La dissociació entre Estat i nació no s'entenia, i això és important que els catalans ho tinguem present. L'ANC la vam crear el 2013, precisament a Utrecht, per muntar la cadena humana a la Haia. El 2014 vam fer manifestació a Utrecht, l'any i la ciutat en què van prohibir la presentació de Victus. En quatre anys vam fer quatre manifestacions, vam escriure articles, etc. L'objectiu era que se'n parlés, que tingués visibilitat, també contrarestar notícies esbiaixades que només es basaven en Madrid. Ara, des del 20 de setembre, hem fet cinc manifestacions! El tema ha explotat, hem deixat de ser invisibles, hem sortit als mitjans, jo mateix he estat portada al suplement del diari més llegit de la ciutat, jo que sóc tímid i he optat per una vida discreta... Quan van detindre els alts càrrecs, un company em va preguntar si havia ressuscitat Franco, no entenien què feia Espanya. Aquell dia tot va agafar una altra dimensió. Fins i tot un grup de neerlandesos va organitzar una manifestació de suport a Catalunya, i això que és un país on la gent no s'acostuma a manifestar.
