Lara Costafreda Coordinadora de Casa Nostra Casa Vostra

Volíem mobilitzar la societat no organitzada

Ella és de Llardecans, però viu i treballa a Barcelona al seu propi estudi. Entre el maig i el juny del 2016 va ser en diferents camps de refugiats a la frontera de Grècia amb Macedònia. És una de les impulsores de l'entitat Casa Nostra Casa Vostra

Mariona Forcat - D'on sorgeix l'entitat Casa Nostra Casa Vostra?

Lara Costafreda - A principis de maig jo i el Ruben, l'altre coordinador de l'entitat, vam ser en diferents camps independents a la frontera de Grècia i Macedònia, entre els quals Idomeni. Allí va ser on van coincidir amb diferents mitjans de comunicació, amb els Taxarango i el moment que s'estava gravant el documental de My Friend de TV3. Al cap de pocs dies hi vam tornar, just quan desallotjaven Eko Camp, un camp molt simbòlic tenint en compte que era dels pocs que quedaven independents. Sabíem que tan bon punt es desallotgessin aquests camps, s'amagaria el problema, ja que els mitjans no anirien als camps militars. I així va ser. És per això que els dies següents a la tornada els vam invertir a fer entrevistes, articles per als diaris... en definitiva, explicar tot allò que havíem viscut i que cap mitjà havia cobert.  

M.F - I calia fer encara més...

L.C. - Són moltes les entitats que estan treballant a la zona oferint ajuda als milers de persones que hi ha allà i fan una gran tasca. Ara bé, estan invisibilitzats. Des d'aquí, veiem que el tema preocupava, però les històries humanes no arribaven i és quan vam plantejar de fer una sèrie per TV3 explicant aquelles històries. I a aquesta iniciativa s'hi van anar sumant idees, persones que també volíem emprendre altres projectes: exposicions, xerrades, i un llarg etcètera. Va ser quan vam decidir crear Casa Nostra Casa Vostra.   

M.F. - I dos actes multitudinaris.

L.C. - Amb el manifest que vam crear vam veure que hi havia la necessitat de trencar la línia que hi havia entre gent conscienciada i la que no. Vam plantejar una manifestació i després d'estudiar-ho bé, ens vam adonar que molta gent no vinculada a moviments socials no hi confia. I va ser un èxit. Vam aconseguir més de set milions de visites en streaming i TV3 va ser líder d'audiència. El concert va aconseguir reunir la societat civil no organitzada, no només les persones que lluiten cada dia a través d'entitats, i això és molt important.  

M.F. - Creieu que l'èxit del Sant Jordi va ser el que va acabar de convèncer la gent per anar a la manifestació?

L.C. - De fet, el Sant Jordi era la convocatòria de la manifestació. El concert era una setmana abans estratègicament i la manifestació mateixa ho va demostrar: va ser un acte simbòlic més multitudinari del que ens podíem pensar.  

M.F. - I què s'ha aconseguit ara que ja ha passat?

L.C. - Fer pressió perquè es compleixin els compromisos. L'Estat espanyol va dir que acolliria  17.000 persones i només han arribat un miler de persones, el govern català va dir que n'acolliria  4.500 i només ha aconseguit fer entrar 300 persones. Creiem que el govern català ha de pressionar i no només això, sinó que també pot fer una gran tasca d'acollir la gent que ja és aquí, que no ho fa del tot.  

M.F. - I a partir d'ara, què us plantegeu?

L.C. - El nostre objectiu era fer una campanya de comunicació per obrir diàleg. Ara és el torn de les entitats socials implicades qui han de continuar fent la tasca de controlar que els governs compleixin els seus compromisos.