La Granadella va acollir el passat 4 de febrer una jornada de debat sobre la memòria històrica. Es tracta de la segona i última sessió d’unes jornades que el Centre d’Estudis de les Garrigues ha organitzat conjuntament amb el Centre de Recerques de Pla d’Urgell Mascançà. Es tracta alhora, del primer acte del CEG aquest 2012, any que celebra el seu desè aniversari (2002-2012).
Les segones jornades sota el títol El Patrimoni de la Memòria Històrica: Recull, recuperació i recerca a les Garrigues i al Pla d’Urgell, celebrades a la Granadella el dissabte 4 de febrer, van començar amb una visita al Refugi del Molí de la Vila. Per primer cop es va poder veure tot el refugi que es va utilitzar durant la guerra després de les difícils i lentes tasques de neteja realitzades.
A continuació, es van iniciar les ponències a càrrec d’experts reconeguts en la matèria, com Josep Calvet, Jordi Oliva, Josep Rubió, Juli Cuéllar... Així, el Doctor Josep Calvet, tècnic del Memorial Democràtic va ser l’encarregat d’explicar la tasca duta a terme per aquesta entitat des del 2008 fent incidència al Pla Pilot iniciat a les comarques de Lleida i dirigit per la UdL (2003). En el seu discurs, va fer esment de tots els treballs fins ara subvencionats a la comarca i que ha portat, entre d’altres aspectes, la publicació de dos llibres: Les Borges Blanques sota les bombes i Pa, crosta i molla; la realització d’una exposició itinerant per la comarca sota el títol "La Guerra Civil a les Garrigues"; la realització d’una sèrie d’estudis i xerrades entorn de la commemoració 75 anys dels Fets d’Octubre de 1934; la senyalització i recuperació de dos espais dins la Xarxa d’espais de la Memòria Democràtica de Catalunya com són l’Espai Macià i Sota les bombes; i l’itinerari dels bombardeigs a les Borges.
Jordi Oliva, llicenciat en Hª Contemporània i coordinador des del 1989 del projecte Cost Humà de la Guerra Civil iniciat el 1984 pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya, va centrar el seu discurs en el projecte del Cost Humà de la Guerra Civil i la postguerra a Catalunya. En aquest sentit, l’historiador garriguenc Josep Rubió, membre de l’equip de col·laboradors del projecte des del 2007, feu un desglossament de les dades que fins ara es poden recollir a les Garrigues.
L’historiador Juli Cuéllar, membre de la Subdirecció General de Memòria i Pau i responsable de l’area de desapareguts i fosses comunes de la guerra civil i el franquisme, va fer una exhaustiva dissertació sobre l’abordatge polític actual en relació a la recuperació de fosses, especialment des de la Llei de fosses del 2010.
A continuació, es van explicar diferents experiències dutes a les Garrigues per la recuperació de la Memòria Històrica. Miquel Andreu explicà tota la simbologia franquista que encara resta a les Garrigues; Jordi Satorra feu referència a totes les activitats realitzades des de l’Ajuntament de les Borges a recuperar patrimoni i espais en aquella població; Josep Mª Navàs i Adelina Freixinet, van explicar en detall tota la recuperació del refugi del Molí de la Vila a la Granadella a més de l’ambiciós projecte de recuperació d’espais de xerra en aquella població i finalment Isidre Pinyol, explicà la tasca duta a terme pel Consell Comarcal de les Garrigues en la recuperació del patrimoni històric.
Finalment, tal com, al seu torn, es va fer al Palau d’Anglesola, es va encetar una taula de debat que va posar en evidència la polèmica actual sobre si la societat actual demanda o no recuperar la memòria, si cal dedicar més esforços a altres temes, si les retallades són l’excusa i és la voluntat política la que gira l’esquena a tots aquests àmbits, etc... També es va parlar sobre si s’han superat les velles ferides de la guerra i la postguerra a la comarca i a Catalunya en general. També es va qüestionar el paper de les universitats catalanes en els últims 30 anys en relació a la recuperació de la memòria històrica.
