Durant sis mesos, de l’abril a l’octubre d’aquest any, s’ha estat treballant en l’elaboració de l’anomenat Pla Estratègic del Segrià Sec, un pla que engloba els municipis de Sarroca, Torrebesses, Llardecans, Maials i Almatret i que, gràcies a uns ajuts del Servei d’Ocupació de Catalunya, ha de servir per corregir les dinàmiques de regressió demogràfica d’aquesta zona de les Garrigues Històriques. Finalment, el passat 6 de novembre, els cinc alcaldes i el delegat d’Empresa i Ocupació a Lleida, Octavi Miarnau, van presentar els resultats d’aquests mesos de treball, que han comptat amb la participació de 71 persones, representants de 22 associacions cíviques, personal tècnic i polític dels ajuntaments i representants dels sectors empresarials; un total, en definitiva, de 105 actors del territori.
Potenciar els valors propis

Ja no són temps de confiar en grans inversions externes i del campi qui pugui de cada municipi, sinó de posar en valor allò propi i fer-ho de forma mancomunada. En la línia del discurs i estratègies que comencen a quallar a moltes comarques catalanes, el futur passa per desenvolupar els recursos propis, per la col·laboració entre els diferents agents presents i pel desenvolupament de l’economia local. Això és, per exemple, promoure el turisme gastronòmic i la cultura de l’oli, fomentar el turisme a l’entorn del paisatge de secà, la pràctica esportiva i la pedra seca, centralitzar administrativament les actuacions de desenvolupament local, millorar la comercialització dels productes agroalimentaris, forjar una identitat comuna i pròpia de la zona, desenvolupar el polígon industrial de Maials o crear eines de suport a les activitats comercials minoristes i de serveis.

Dades preocupants
La realitat que aspira a transformar la implementació del Pla Estratègic (implementació que està prevista per als propers sis anys) és la d’uns municipis que, entre tots, sumen només 2.500 habitants, on la renda per càpita és un 43% inferior a la mitjana catalana, on hi ha la metitat de joves (13%) i el doble de gent gran (31%) que la mitjana catalana i on s’ha perdut la meitat de la població durant els darrers 50 anys. A sobre, cal afegir-hi el flagell de la crisi, que està provocant un augment de l’atur i una disminució de treballadors autònoms.