El caputxí de les Borges i fundador i president del Centre Ecumènic de Catalunya Joan Botam considera que un eventual Estat català ha de ser laic i no ha de repetir, per tant, l'"error" del model d'estat que es va establir a la Constitució espanyola de 1978. Botam ho ha dit en una xerrada el dijous 21 a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) que se celebra a Prada de Conflent sobre "Església i Catalunya", segons recull el portal Catalunya Religió. 

El text de 1978 estableix que Espanya és aconfessional, hi ha una referència explícita a l’Església Catòlica i es diu que els poders públics han de cooperar amb les institucions religioses. Per Botam, va ser un error no inclinar-se per un Estat laic, quelcom que atribueix a les pressions dels sectors conservadors i a que els partits d’esquerra van creure que aquesta era una manera d’evitar l’enuig dels “poders fàctics” cap al procés democràtic.

Per això, el religiós garriguenc -personatge clau durant un dels fets destacats d'aquella època com la Caputxinada, nomenat ciutadà il·lustre de les Borges el 2006 i Creu de Sant Jordi el 2010- aposta perquè el model d'estat d'una Catalunya independent sigui laic, "però no laïcista". “No pot anar en contra del fet religiós”, va dir. En el nou model, és important garantir que en el sistema educatiu obligatori hi hagi una assignatura de cultura religiosa no confessional per a tots els alumnes, “sense fer apologia de cap mena” i deixant la dimensió més catequètica per a l’horari extraescolar i l’àmbit familiar, afirma.

La Via Catalana des de l'espiritualitat
A la mateixa xerrada, i sempre segons publica Catalunya Religió, Botam va explicar que la Via Catalana de l'any passat pot interpretar-se també des de l'espiritualitat, ja que "és un moviment “popular, de les “bases, que agrupa gent de característiques molt diferents amb un objectiu transformador i d’aquí que coincideixi amb molts dels valors que es cultiven des de l’espiritualitat", va explicar.

Botam veu compatible defensar des del cristianisme un dret fonamental dels éssers humans com és l’autodeterminació. De fet, va llegir diferents textos que s’han elaborat a nivell internacional en els moviments ecumènics i des del diàleg interreligiós. En el cas del cristianisme, Botam assegura que una de les grans aportacions que fa Jesús de Natzaret és concebre la vida actual a la terra i el món com a “Regne de Déu”. “Jesús ve a dir-nos com ha de ser i com hem d’incidir en aquest Regne que és ara i aquí", diu.

“Ens convé a tots un país de mesura humana, lliure i participatiu, i ho dic des d’una perspectiva creient i que sigui coherent amb els ideals que defensen les tradicions religioses: dignitat, llibertat, justícia i la no violència", explica el religiós.

De fet, va recordar que aquests mateixos principis són els que han guiat al llarg del segle XX alguns dels defensors dels drets civils i de la llibertat, com Gandhi, Martin Luther King i Nelson Mandela. I en el cas català va citar l’exsenador Lluís Maria Xirinacs.

[entrevista a Joan Botam publicada entre el desembre de 2006 i el gener de 2007 a SomGarrigues]