El diumenge 10 d’abril, la clotxa va entrar a les Garrigues. Aquesta menja típica de les Terres de l’Ebre va ser la protagonista de la festa que es va organitzar a Bovera, que va reunir unes 40 persones a la sala, sota el nom de primera Festa de la Clotxa. I és que no és estrany que sigui en aquest municipi on hagi arribat el pa rodó mig buidat i reomplert de tomàquets, cebes, all i arengades. La seua proximitat amb la Ribera d’Ebre, comarca on es manté més el plat, n’és la clau.

Allí, per exemple, cada any des del 2004 s’hi celebra també la Festa de la Clotxa, una diada impulsada pel Consell Comarcal i l’Associació d’Empresaris de l’Hostaleria de la Ribera d’Ebre, que s’acompanya d’unes jornades gastronòmiques en què restaurants de la comarca elaboren plats relacionats amb la clotxa. La festa és itinerant, cada any en un poble diferent, i enguany era el torn de la Palma d’Ebre, el poble riberenc més proper a Bovera. Va ser el 6 de març, als boverins els va agradar la idea i el 10 d’abril tenien la seua festa muntada. Sense les pretensions i la història dels veïns ebrencs, però amb la mateixa menja sobre la taula. Aperitius, clotxa, postres, cafès i música és el que va preparar la Comissió de Festes de Bovera. “Per proximitat, aquí ja coneixíem el plat, vam provar de fer-lo i va anar molt bé”, explica l’alcalde, Òscar Acero. I la intenció és repetir-la l’any que ve, en el que pot esdevenir un pas més en la relació entre Bovera i la Ribera d’Ebre.

Un poble que mira a l’Ebre
La gran majoria de municipis de les Garrigues estan situats prop d’una vall, on s’abastien d’aigua i la comunicació entre ells era més fàcil que creuant serres. Així, les valls de la Femosa, del Set i la vall Major han estat les principals línies naturals al voltant de les quals s’han estructurat els pobles i les comunicacions a les Garrigues. I entre les excepcions hi ha Bovera, que geogràficament queda despenjat d’aquest esquema. Les seues aigües, de fet, desemboquen al riu de la Cana, un afluent de l’Ebre a Flix. Els llaços socioeconòmics dels boverins amb aquesta ciutat, de fet, vénen d’enrere.

Un concepte semblant a la cassola de tros
La clotxa consisteix a buidar un pa rodó i farcir-lo de tomàquets, cebes i all escalivats i arengades, de manera que el mateix pa fa de recipient. Era una menja típica dels pagesos quan havien de passar alguns dies fora de casa i feien vida al tros. Els ingredients, per tant, tenen a veure amb el que es tenia més a mà, es conservava bé, aportava l’energia necessària per a la feina i era fàcil de preparar. El concepte, per tant, és similar al de la cassola de tros: vinculada a les feines del camp i els aliments que allí s’hi podien trobar, però d’una preparació més simple, d’unes poques brases i sense feina de cuinar.