COMARCA
- Juneda

La contaminació per ozó troposfèric a Juneda, entre les tres més elevades de Catalunya

Aquest abril, el Departament de Territori de la Generalitat ha publicat l’Anuari 2015 sobre la qualitat de l’aire a Catalunya, que segons el document, és bona “en termes generals i en el conjunt de Catalunya” però amb incidències ja conegudes: la contaminació a l’àrea metropolitana de Barcelona i la contaminació de l’ozó troposfèric, un gas del qual cada any se supera el llindar d’informació en algunes estacions mesuradores, especialment de tipus rural.

És el cas de la que hi ha al Pla del Molí de Juneda, que l’any passat va detectar uns nivells d’ozó troposfèric que es troben entre els tres més elevats de Catalunya, després dels de Vic i el Montsec. Concretament, l’estudi parla de 49 dies en què es va superar l’anomenat Valor Objectiu per a la Protecció de la Salut (120 mg/m3), quan la normativa estableix un màxim de 25. Un anàlisi de les dades fet per SomGarrigues, però, revela que entre l’abril i el juliol els dies de superació van arribar a ser 70. A més, es va superar el llindar d’informació (180 mg/m3) en quatre ocasions, un topall que obliga l’Administració a avisar la població.

Les emissions, determinants
L’ozó troposfèric és un gas incolor i invisible que es troba a les capes baixes de l’atmosfera i té un gran poder oxidant. Es tracta d’un contaminant secundari, és a dir, que es forma a partir d’altres compostos anomenats precursos, sobretot els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils, que reaccionen amb la radiació solar, de manera que és durant els mesos de primavera i estiu quan es concentren uns majors índexs.

L’afectació sobre les persones es dóna a les mucoses i les vies respiratòries i pot causar tos, irritacions i empitjorament de la funció pulmonar, així com disminuir la capacitat defensiva en malalties respiratòries. L’augment d’emissions de precursors i les fortes calors de l’any passat van propiciar, per tant, que es generés més ozó troposfèric que en anys anteriors. A Juneda, per exemple, no s’havien superat mai els 180 mg/m3 en els darrers cinc anys.