COMARCA

Preocupació per la gestió dels acords sobre l’N-240 i la connexió Lleida-Montblanc

Reunió dels acords del 7 de desembre. (foto: APG)

Entitats, partits i alguns ajuntaments de les Garrigues han fet arribar una carta a 17 alcaldes i a la Cambra de Comerç de Lleida per traslladar-los la seva preocupació sobre la gestió i el desenvolupament dels acords del passat 7 de desembre sobre les solucions a la connexió Lleida-Montblanc i la sinistralitat a la carretera N-240. Aquells acords establien que els presents (tots els municipis afectats, representants de PDECat, ERC, PSC, CUP, ECP i MES i entitats com l’Ateneu Popular Garriguenc, Centre Excursionista Borges-Garrigues, ANC i Òmnium Cultural) defensarien públicament per igual tant l’alliberament de l’AP2 com l’exigència a l’Estat del compliment dels compromisos adquirits en relació a la duplicació de l’N240.

Passats quasi dos mesos, aquelles entitats, junt amb el grup d’ERC al Consell Comarcal, la CUP, En Comú Podem-Ponent i els ajuntaments de l’Espluga Calba, els Omellons, Fulleda i Tarrés, consideren que els acords del 7 de desembre no s’estan fent valer prou i lamenten que, tot i haver sol·licitat la incorporació a la plataforma Prou Morts a finals de desembre, no han obtingut cap tipus de resposta.

A la cronologia d’esdeveniments que s’exposa a la carta s’explica que la reunió del 7 de desembre ja venia precedida d’una primera convocatòria fallida al novembre al no assistir-hi cap representant del PDECat i que una reunió prevista pel 4 de gener entre totes les parts també es va haver d’ajornar a instàncies del mateix partit pel dia 9, trobada que tampoc es va acabar produint i per a la qual el PDECat no ha proposat cap nova data. Les entitats, partits i alcaldes sol·licitants interpreten la manca de resposta a les sol·licituds d’incorporació a la plataforma i l’ajornament sine die de trobades com un desinterès per part d’una de les parts per treballar conjuntament i recorden que el conseller Josep Rull va afirmar al desembre que “si no hi ha consens al territori sobre les propostes per resoldre l’alta sinistralitat al govern espanyol li és molt fàcil deixar de fer coses”.

Membres de la plataforma Prou Morts

A la carta també es fa referència a l’adhesió de municipis com Almacelles, Binéfar, Esplús i Montsó a la plataforma Prou Morts a l’N240, anunciada als mitjans el 16 de gener; adhesió que sorprèn els signants del text, atesa la petició d’aquests per incorporar-s’hi setmanes enrere sense haver rebut cap resposta. En declaracions a l’ACN, la plataforma assegura que amb els municipis de la Franja s’hi va fer una reunió però no estan adherits i que en una reunió la setmana que ve està previst tractar les diferents peticions d’incorporació d’entitats i ajuntaments, tot i que ja avancen que la plataforma Prou Morts la conformen només institucions i que no s’ha valorat la possibilitat que en passin a formar part entitats del territori.

De fet, la composició de la plataforma és un aspecte que no ha estat definit clarament. El col·lectiu va crear-se el setembre del 2013 amb representants dels ajuntaments de les Borges, Juneda, Vinaixa, Torregrossa, Artesa i Puigverd, amb la intenció explícita de ser un espai “obert a tota la societat per fer front comú”. En aquest sentit, es va enviar el manifest a diverses entitats per tal que s’hi adherissin. En aquest temps, però, la plataforma s’ha presentat sempre com un espai format per aquell nucli inicial d’alcaldes, tot i que les reunions s’han ampliat en dues ocasions; una va ser l’octubre del 2016, després que hi hagués l’última víctima mortal a l’N240, quan es va convidar una quinzena de municipis, entre els quals no hi havia Tarrés, Fulleda, l’Espluga Calba o els Omellons –governats per ERC–, també usuaris de l’N240. Al cap de pocs dies es feia una altra reunió, en aquell cas amb el conseller Rull, per la qual es va ampliar la convocatòria. Des d’aleshores, les diferents comunicacions públiques de la plataforma han parlat de 15 municipis membres.