El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha anunciat aquest dilluns dues querelles contra el Govern i contra la presidenta del Parlament i membres de la Mesa -entre els quals l'arbequina Ramona Barrufet-. En aquesta segona querella s'hi fa un llarg repàs de fets vinculats al procés sobiranista, en què recula fins al novembre de 2015, quan es va aprovar al Parlament la resolució d'inici del procés polític actual arran dels resultats de les eleccions del 27S d'aquell any.

Quant a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre, la querella, plena d'inexactituds, tergiversacions i omissions, assegura que a "gran part" dels centres destinats com a llocs de votació s'hi van viure moments de violència, però no els atribueix a una actuació policial desmesurada sinó a "la pertinaz actitud de los querellados de celebrar a toda costa el inconstitucional referèndum, imponiéndolo por la fuerza de los hechos consumados y de la multitud movilizada", i passa a posar alguns exemples d'aquestes "situaciones de violencia" a les quatre províncies catalanes, en què només es fan constar xifres de policies ferits.

Dins l'apartat d'incidències a Lleida, la querella cita tres episodis a col·legis electorals de la ciutat, un altre a Alcarràs i, finalment, menciona per sobre alguns altres municipis, entre els quals les Borges Blanques, que "se preparon anticipadamente para impedir la actuación de los agentes policiales". En aquest sentit, el text ressenya la desaparició d'una porta del Pavelló de l'Oli i la soldadura d'una altra per evitar que es pogués precintar el local. Així mateix, es fa referència a que alguns tractors van aparcar davant dels centres de votació "para dificultar el acceso a los agentes de la autoridad".