Aquest dijous ha mort el frare caputxí Joan Botam Casals, conegut en l’entorn eclesiàstic com pare Botam o Salvador de les Borges, a l’edat de 97 anys. Nascut a les Borges Blanques, en va marxar el 1944 per ingressar a l'orde dels caputxins a Arenys de Mar. El 1955 es va doctorar en Teologia a Salamanca i Roma i, posteriorment, va ser director del Col·legi de Filosofia i Teologia dels Framenors Caputxins.
El 1963 va ser nomenat provincial de l’ordre, alhora que exercia com a consiliari de Pax Christi, des d'on va impulsar iniciatives de pau, ecumenisme i diàleg interreligiós, àmbits que mai va deixar de treballar. En aquest sentit, va ser fundador del Centre Ecumènic de Catalunya el 1984, de la Plataforma Intercultural Barcelona 1992 i ha estat president de la Unió de Religiosos de Catalunya. Des dels anys 60, residia a la comunitat de Sarrià, a Barcelona.
Figura clau en la Caputxinada
A nivell públic, Botam va tenir també un paper clau en la Caputxinada del 1966, nom amb què es coneixen els fets que van envoltar la constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. La convocatòria estudiantil era al convent de Sarrià, on en aquell moment Botam exercia de superior provincial. Com a tal, va cedir les instal·lacions als estudiants. Quan la policia franquista es va assabentar de l'assemblea clandestina, va assetjar el convent i el frare borgenc els va prohibir que hi entressin. Finalment, però, la policia va irrompre violentament al convent i va fer nombroses detencions. L'assalt va generar un moviment de solidaritat que va derivar en la plataforma La Taula Rodona, antecedent de l'Assemblea de Catalunya, i va reforçar la incorporació de bona part de l'Església catalana a la lluita antifranquista.
Entre els nombrosos reconeixements que s’han fet a Botam al llarg de la seva trajectòria, hi ha la Creu de Sant Jordi (2010), el premi de l'Institut Català Internacional per la Pau (2015), el premi Olivera d'Or al Borgenc de l'Any (2017), el Memorial Àlex Seglers (2016) i el Memorial Cassià Just (2022), que li va ser entregat el passat mes de febrer per part de la consellera de la presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà.
Entrega del premi Memorial Cassià Just, el passat mes de febrer.
L’any 2006, l’Ateneu Popular Garriguenc, el Centre d’Estudis de les Garrigues i el col·legi Mare de Déu de Montserrat li van retre un homenatge a les Borges. Una dècada després, Botam va voler donar a l’Ateneu el premi Memorial Àlex Seglers que se li va atorgar el 2016, un guardó que reconeix la tasca feta en favor de la convivència a Catalunya i el respecte a la diversitat de cultures i de creences.
En una entrevista recent a SomGarrigues, el també frare caputxí Òscar Bernaus, de Castelldans, es referia a Botam com “un fora de sèrie, un intel·lectual de primer ordre, un personatge de primera magnitud en l'Església catalana”. El seu pensament es pot llegir a les memòries que en va publicar el 2012 Jordi Puig Martín, sota el títol “Mirada de pau” (ed. Mediterrània).
