La primera fase del projecte de silvopastura als boscos de Tarrés, iniciada la passada tardor, va finalitzar fa unes setmanes de forma abrupta. Entre les vigílies de Nadal i de Reis, Mireia Masalias, ramadera de Solivella i una de les participants del projecte, va perdre un grapat de cabres per diversos motius, la majoria per conductes incíviques i falta de coordinació amb els caçadors dels municipis veïns.

El primer atac que el seu ramat va sofrir va ser inevitable. Les guineus es van menjar diverses cries de cabres acabades de néixer. Quan la ramadera va procedir a evacuar el ramat, va trobar-se una cabra adulta morta amb diversos forats provocats per perdigons, tal com va confirmar després la necròpsia.

Passats uns dies, abans del dia de Reis, la ramadera va sofrir dues baixes més. Una cabra va morir degollada per un gos i, uns dies després, va aparèixer l'esquelet d'una altra. Segons Masalias, els dos atacs van ser provocats per gossos que participaven en batudes de caça major (de porcs senglars) que, per desencert, van atacar el ramat.

Tots aquests incidents, les últimes pluges i la fase de cria de les cabres han obligat la ramadera a posar el projecte de silvopastura en pausa, tot i que confia de reprendre'l a finals del pròxim mes de febrer a Fulleda i, a l'estiu, novament a Tarrés. 

Masalias planeja també iniciar converses amb les diferents associacions de caçadors que solen actuar a la zona, sobretot les dels municipis veïns de Tarrés, per tal de millorar la coordinació amb ells i evitar nous ensurts. 

Es dona la circumstància que un altre participant del projecte de silvopastura, un propietari de cavalls, va sofrir també l'amenaça d'un gos, en aquest cas propietat d'un veí de Tarrés. 

Malgrat tots els incidents, tant els ramaders, com l'Ajuntament de Tarrés i l'equip directiu del projecte valoren positivament la iniciativa que va arrencar la primavera de 2024 amb l'atorgament d'una subvenció de 117.000 euros per part de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Després de dissenyar i planificar el projecte i executar diverses tasques d'aclarida, la silvopastura va començar la tardor passada. Un ramat de cavalls i un altre de cabres en llibertat, controlades perimetralment per aparells GPS, s'han alimentat del sotabosc de tres parcel·les que sumen 40 hectàrees. "La   valoració que en fem és altament positiva, perquè ens ha permès millorar la gestió dels recursos del bosc i ens ajuda a prevenir incendis" declara el director del projecte, l'enginyer Eduard Porta.

Malgrat tot, l'ajuntament fa una crida a veïns i turistes per a una millor convivència amb el projecte. "Necessitem la col·laboració de la gent, del seu civisme, per continuar endavant", havia reclamat el fins fa poc alcalde de Tarrés, Carles Móra, clarament preocupat per les activitats lúdiques als boscos de Tarrés. 

En aquest sentit, Masalias insisteix a lamentar que "molts es pensen que els boscos són públics, i en la majoria de casos no és així". Per aquest motiu, insisteix en la necessitat de tenir lligats els gossos i de disposar d'assegurances de responsabilitat civil per tal de minimitzar els efectes de qualsevol incident. Paral·lelament, recorda la importància de la caça al territori, sobretot per a una millor gestió de la fauna, però demana una millor coordinació per compaginar-la amb les activitats ramadera i agrícola.

El paisatge forestal de Tarrés abasta 900 hectárees, una superfície ingent que dificulta molt la seva gestió.