L'Ajuntament de les Borges Blanques és el nou propietari de l'edifici conegut com cal Menso, situat en ple centre històric de la població, entre la plaça U d'Octubre i el carrer Carme. Al ple de finals de desembre, la regidora Montse Casals ja va avançar l'operació de compra, però no ha sigut fins aquest febrer que s'ha formalitzat davant de notari amb els fins ara propietaris, descendents de la família Mias Navés [v. desglossament].

L'immoble està deshabitat des dels anys 90 i, segons explica l'alcalde, Josep Farran, "les Borges no es podia deixar perdre un altre edifici emblemàtic, la història del poble es pot explicar a través de tot allò que s'ha perdut, i en aquest cas ja estàvem al compte enrere definitiu". La prioritat, per a Farran, era adquirir-lo i "assegurar que no caigués". Cal Menso va ser declarat bé cultural d'interès local (BCIL) l'any 2019. La compra s'ha fet per 100.000 euros, amb una fórmula diferida en quatre anys, a raó de 25.000 per any. Tot i això, l'Ajuntament n'és propietari des de la primera quota. A partir d'aquí, el primer pas és valorar l'estructura del casalici, amb especial atenció a la teulada i a la tribuna, i decidir si cal intervenir en l'estructura o si es pot encarar directament la restauració.

Per la seva part, la família Mias Navés es mostra "molt satisfeta d'haver completat la cessió" i destaca que ha estat voluntat d'Eduard Mias Navés, hereu de cal Menso, "que aquest llegat històric familiar passi a ser propietat de l'Ajuntament, malgrat haver-hi altres possibilitats". "S'ha establert la condició que l'immoble es destini a espai museístic, per tal que el passat compartit es preservi, s'expliqui i continuï sent font de coneixement i identitat per a les generacions presents i futures", assenyala la família.

Visió lateral de l'edifici, a la plaça U d'Octubre. (foto: Xavi Minguella)

Proposta museogràfica
El govern municipal té un primer esbós d'espai museístic que integri tots els papers que l'edifici ha simbolitzat al llarg de la història, ja que a través de cal Menso es pot parlar de burgesia local, d'indústria de l'oli, de la vida quotidiana dels segles XIX i XX i de la Guerra Civil (va ser requisat per la CNT). La idea és que cada part de la casa -des dels cups d'oli del soterrani fins al terrat- expliqui una d'aquestes temàtiques, i no es descarta que la planta baixa aculli també serveis municipals. Que tot això es materialitzi, però, dependrà de les ajudes econòmiques que es vagin rebent. El consistori té previst presentar-se als ajuts de la Generalitat per a restauració i consolidació d'immobles de notable valor cultural, que podrien aportar un màxim de 200.000 euros.

Una de les sales interiors.

Una obra de Morera i Gatell
Un dels valors de l'edifici és l'arquitectònic. Va ser construït el 1627 i formava part del recinte emmurallat medieval (incorporava l'antic portal del Rosselló), però la part més destacable és la reforma d'estil modernista que hi va fer a principis del segle XX l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell. Aquest va conservar la façana de la plaça, però a la del carrer Carme hi va afegir una tribuna amb balconades adossades i ornaments florals noucentistes. Morera i Gatell va ser arquitecte municipal de Lleida durant 35 anys i edificis de la capital del Segrià com l'Hotel Pal·las, l'Escorxador, l'escola dels Camps Elisis o el Mercat del Pla porten la seva firma. També l'escola d'Artesa de Lleida. Fins a l'any 2015, a les Garrigues només es tenia constància de l'empremta de Morera i Gatell a Cervià, on va dissenyar l'edifici de l'ajuntament, llavors també concebut com a escola i casa dels mestres. Un treball de l'historiador Marc Macià va permetre atribuir-li l'autoria de la reforma de cal Menso.