Ja fa dies que l'aigua baixa generosa pel costat de la Floresta. És el riu Brugosa, que porta l'aigua recollida des de principis d'any als barrancs i fondos de la vall de Vinaixa. I continuarà durant setmanes, encara. Feia sis anys que no ho feia així. El pantà que hi ha una mica més amunt del poble, construït sota terra fa més de 100 anys i que abasteix incessantment els florestins, fa dies que està ple i sobreïx.
La Brugosa és un riu, i els rius mai deixen de ser-ho, encara que a les Garrigues moltes vegades no es vegin. Això ha fet que, històricament, el seu curs natural s'hagi tallat, per fer-hi conreus o altres coses, però quan les pluges són abundants, l'aigua torna a circular pel seu lloc natural, i si són molt abundants i continuades -com aquest gener i febrer-, la terra s'amara, se satura, l'aigua sobreïx i, si no troba una llera, acaba inundant els camps de la vall a l'ample. A la Floresta es veu molt clara la diferència: al tram on hi ha llera, el riu baixa controlat, però quan la llera s'acaba, l'aigua es desborda per les feixes de conreu. Hi ha tres trossos de sembrat que fa setmanes que estan negats i enguany ja no hi colliran res.
(foto: Xavi Minguella)
A principis de desembre, just abans de les pluges, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va estar treballant a la zona, molt malmesa pels temporals del 2019 i 2020, però els pocs dies que s'hi va treballar només van donar per condicionar una petita part davant del castell. Allí ara l'aigua va per on toca, per la llera, i el riu circula com el que és, un riu. Una mica més avall, en canvi, la llera no està feta i l'aigua s'entolla sense ordre ni concert. L'alcalde de la Floresta, Arnau Salat, explica que l'ACA els va comunicar que aviat informarien de noves actuacions, "però no en sabem res més", i recorda que els ajuntaments no tenen potestat per actuar a les lleres dels rius, "igual que la carretera és potestat de la Diputació". En aquest mateix punt, l'agost del 2022 la pluja va superar la capacitat de desguàs de la carretera i l'aigua acumulada va acabar passant per sobre, cosa que va provocar queixes dels veïns. L'alcalde reclama que l'ACA faci més manteniment de la Brugosa i alerta de les canyes que hi ha a la llera, que en cas d'aiguats es trenquen i fan d'autèntic tap.
Lleres obertes
Albert Calvera, membre del Centre Excursionista Borges-Garrigues i un dels entesos en l'orografia comarcal, també assenyala la canya americana com una mala companyia per als rius. Defensa, això sí, que a les lleres hi hagi vegetació, "viva i arrelada", perquè frena la potència de l'aigua quan hi ha riuades. Calvera veu imprescindible que els cursos naturals dels rius estiguin oberts, tant des d'un punt de vista ecològic com de seguretat, i tinguin la seva llera, sense entubar ni soterrar. "Si no hi ha llera, no hi ha un curs preferent i l'aigua discorre amb el doble d'altitud, perquè la que hauria de passar per la llera se suma a la que ja va subterrània". Posa el símil d'una esponja mullada: "a simple vista no veus l'aigua, però quan la toques n'està plena". Amb la DANA del 2019, aquest sobreeiximent es va fer molt evident.
(foto: Xavi Minguella)
Ara bé, obrir les lleres té un cost difícil d'assumir: en molts casos suposaria partir camps de conreu per la meitat. A Arbeca i l'Espluga Calba hi ha projectes per obrir lleres, i a Juneda ja se n'ha fet realitat un. A mitjans del 2020, just després de la DANA i el Glòria, l'ACA, en col·laboració amb l'Ajuntament, va eixamplar el riu Femosa (receptor, precisament, de les aigües de la Brugosa) al pas per la població, eliminant-ne plantes invasores i creant un passeig verd al seu voltant. Fins llavors, el curs que s'havia deixat al riu era molt estret i amb aquells temporals es va desbordar en desenes de metres d'ample.
(foto: Xavi Minguella)
Abundància arreu
El cas de la Brugosa no és l'únic. Les pluges han fet revifar altres rius, fondos, abullons i barrancs arreu de la comarca, com el riu Gorgs al pas per l'Albi, que des de la DANA del 2019 tampoc es veia baixar amb tanta generositat. O la vall Major de la Granadella, que fa dies que presenta un aspecte insòlit, talment un riu (en aquest cas no ho és), i nega camps de sembrat. Topònims com els Tolls o el Mas de la Sénia ja indiquen la potencialitat hídrica de la zona.