Un nombrós públic es va atansar a l’esglèsia de les Borges Blanques el passat 1 d’octubre per veure l’estàtua de Sant Miquel Arcàngel totalment renovada. L’acte d’inauguració es va dividir en tres parts. A la primera van parlar l’actual rector de la Parròquia, Mn. Daniel Gómez, l’alcalde, Enric Mir, i la regidora Carme Vidal.

La segona part va comptar amb els parlaments de l’estudiós Ramon Queralt i de la historiadora de l’art, Montse Esteller, que van fer referència als orígens de l’església de les Borges, la seua construcció i la seua història, així com diversos aspectes artístics i iconogràfics de les escultures dels arcàngels St. Miquel, St. Gabriel i St. Rafael. Aquest darrer, es troba encara ubicat al lateral del timpà de l’església, perquè es troba adossat a la paret del temple i no amenaça de fragmentar-se. Els protagonistes a la tercera part va ser el tècnic del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat (CRBMC), Pere Rovira, i les restauradores Patrícia Amat i Judit Birosta, qui van exposar les dificultats amb què es trobaren per dur a terme el trasllat i la intervenció en la imatge restaurada, així com les tècniques i tot el procés seguit per deixar l’estàtua en bon estat.

Finalment, el mossèn de la parròquia de les Borges, Daniel Gómez, va beneir la restaurada imatge que de moment, restarà a peu pla dins l’església. No es descarta fer-ne una còpia amb resines o altre material per ser ubicada, de nou, al capdamunt del frontó triangular, una tasca del tot impossible si no s’hagués dut a terme, prèviament, la restauració de l’escultura i el seu estudi detallat per a poder ser utilitzat en un futur.

Aquesta imatge de pedra, de més de 3 metres d’alçada, fou baixada del timpà de l’església, juntament amb una altra escultura que representa l’arcàngel St. Gabriel, el mes de desembre de l’any 2008, en constatar-se el seu mal estat, que amenaçava en desprendre’s i causar un possible accident. Durant els darrers vuit mesos, els Serveis de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, amb seu a St. Cugat del Vallès, han dut a terme la seva restauració, una obra d’envergadura i tot un repte per als restauradors, que van haver de netejar fongs, taques de la pedra, omplir forats, consolidar, i finalment, unir els gairebé trenta fragments, de mides diverses, que configuraven l’estàtua.