Llegeixo en aquesta mateixa revista que, trobar l’oli d’oliva degudament etiquetat en bars i restaurants de tots els estats de la Unió Europea serà d’aquí a poc una realitat. Finalment, la UE ha decidit modificar les normes de comercialització de l’oli d’oliva i a partir d’ara obligarà que aquest producte, quan se serveixi en restaurants i bars, vagi degudament envasat i etiquetat. No hi ha dubte que és una bona notícia per a les comarques productores d’oli i, per tant, la de les Garrigues l’ha de rebre amb satisfacció. Fa temps que les cooperatives i els productors ho anaven reivindicant. Té raó quan la Federació de Cooperatives afirma que, amb aquesta mesura, s’evitaran malentesos perquè encara avui dia existeix un etiquetatge desinformador pel que fa als olis d’oliva refinats i els de pinyolada.

Defensar el dret dels consumidors a una informació transparent i cent per cent fidel al producte necessàriament ha de revertir en la millora d’aquest. Com més informació es posi a l’abast del consumidor, més es treballarà a favor d’una cultura agroalimentària que, amb el temps, excel·leix i contribueix a dignificar el treball d’aquelles empreses que saben, com deia aquella campanya del nostre Govern, que la feina ben feta no té fronteres. Tot això està molt bé. La Unió Europea farà santament d’aprovar aquesta proposta de la Comissió i l’Organització Mundial del Comerç també actuarà positivament si hi dóna el seu vistiplau. Per tant, llum verda i endavant.

Però hi ha uns quants dubtes dels quals no aconsegueixo treure l’entrellat i que llanço des d’aquest petit meu article. Està clar que Catalunya produeix un oli excel·lent. D’això, no en tinc cap dubte. A casa no en consumim d’altre. Oli de les Garrigues, de qualsevol lloc de les Garrigues, però sempre d’aquesta comarca. El millor. Sense cap mena de dubte. Però, se sap vendre com cal aquest oli tan excel·lent? L’oli de Catalunya arriba a tot arreu? La feina de màrqueting, de venda, de promoció, es fa correctament? Posaré alguns exemples. Com és que quan vaig a trobades populars acostumo a trobar-me oli andalús a la taula? Sí, sí, a pobles del Segrià o en d’altres comarques. I en els trens AVE que passen i traspassen Catalunya, per què també només et serveixen oli andalús? I si vas a menjar a les empreses IKEA ubicades a Catalunya només hi trobaràs oli i vinagre de la marca Capricho Andaluz Ecológico. Algú m’ho pot explicar això? Ai, que alguna cosa se’ns escapa! Parafrasejant Laporta: “Al loro, companys, al loro, si us plau!”