Opinió
Jordi Esteller

Jordi Esteller

L'incendi

L’incendi es propaga ràpidament i amb força, i al pobre noi l’ha enxampat dormint. Sobresaltat, es desperta i, abans de poder prendre consciència de la situació, comença a arreplegar tots els objectes de la seva habitació que vol salvar de les flames. Ràpidament s’adona que no té mans per agafar-ho tot, i haurà de triar entre la col·lecció de discos que l’ha acompanyat tota la vida, l’àlbum de fotos que recull tota la tradició familiar, aquell autògraf tan especial de... No ha tingut temps d’agafar tot això, que ja ho tira tot a terra quan sent els crits de la seva germana petita, que ha quedat atrapada a l’habitació de dalt. Mentre va a salvar-la, s’adona que l’avi segueix impassible al sofà, veient com el foc se li acosta.

Definitivament ell sol no pot ser l’heroi del dia, haurà de trucar als bombers. Però quan treu el mòbil, hi descobreix desenes de trucades perdudes: els seus amics, la seva xicota des del poble, la seva mare malalta des de l’hospital... Desesperat, comprèn que l’incendi no és només al seu edifici, sinó que s’està propagant per tota la ciutat, per tot el país. El seu món se’n va en orris, i no només no és capaç d’escollir què vol intentar salvar de l’incendi, sinó que ni tan sols té la certesa que, quan es decideixi, ho pugui salvar. I tu, ja has decidit què vols salvar? Els teus diners? El paisatge de la comarca? La teva casa? La nació catalana? L’educació dels teus fills? La teva jubilació? La teva cultura? La sanitat pública? Ja sé que són moltes coses i totes molt importants, però més valdrà que pensis ràpid i, un cop decidit, busquis altres supervivents que t’ajudin a fer front comú, perquè d’aquest incendi pot ser que no te’n salvis ni tu mateix@. De fet, tindràs sort si les flames no han començat ja a devorar les vores de la pàgina que tens a les mans.