Mai utilitzo aquest espai per fer una ressenya d’una publicació, però crec que aquest cop val la pena fer una excepció. Ha caigut a les meves mans l’obra "L’aigua, patrimoni de la Catalunya seca. Passat i present en l’entorn de Torrebesses", coordinada per Ignasi Aldomà.

Es tracta d’un bon treball, fàcil de llegir i amb una molt bona fonamentació històrica. A partir d’una anàlisi de l’orografia i el clima, i de l’expansió del cultiu de l’olivera al segle XIX i d’altres conreus, es mostren les diferents estratègies i sistemes per emmagatzemar, extreure, canalitzar i, en definitiva, gestionar un bé tan preuat com l’aigua al secà. També es mostra com ha canviat el consum d’aigua a les cases, altres usos amb finalitats energètiques (p. ex. els molins) i fins i tot es relaten creences, jocs o invocacions que testimonien la seva importància.

L’obra també posa en perspectiva la riquesa patrimonial que tenim als nostres termes: en el cas de Torrebesses, s’han inventariat un total de 313 construccions, entre les quals destaquen aljubs, basses, cisternes, cadolles, molins, pous, safarejos o séquies.

Una altra de les virtuts de l’obra és la seva autoria; hem parlat d’un coordinador, però també compta amb la participació d’experts de la Universitat de Lleida; els autors de referència que han inventariat les construccions de pedra seca de Torrebesses i la resta de la comarca, i més d’una vintena de persones del poble que a través de les seves vivències i records, coneixements, etc. han realitzat aportacions que sovint són obviades en aquest tipus de publicacions. Moltes d’elles són fetes per les nostres padrines i padrins, a través del seu testimoni oral i fotografies.

El darrer aspecte que convé destacar és el moment en què s’ha publicat l’obra. Vivim en un temps de transformació del territori, de concentracions parcel·làries i de desús, per obsolet, de gran part de les construccions relacionades amb l’aprofitament de l’aigua; textos que ens ensenyin a prendre consciència de la seva importància patrimonial i a posar-la en valor són més necessaris que mai.