Opinió
Joan Teixidó Pau

Joan Teixidó Pau

Estiu basc

Aquest estiu he tingut l’oportunitat de poder conèixer tota la costa basca i part de de Cantàbria en un tram preciós del camí de Sant Jaume. Com que no sóc gaire donat a això de viatjar, quan ho faig m’agrada aprofitar-ho i, per defecte de fàbrica (catalana), comparo tot el que vaig trobant amb lo que tenim per aquí. 

D’entrada he de dir que tots els avisos sobre la bellesa de Sant Sebastià es van quedar curts. Allà hi toquen. Hi toquen molt. Hi toquen tot el que els permet un concert econòmic just i que els permet ser un territori senyorial i ric. Edificis espectaculars, estètica cuidada, ni una sola brossa al terra i turisme, pel que vaig poder comprovar, de qualitat. Elogi extensible a tots els pobles i ciutats que vaig trepitjar en aquest recorregut. A les Garrigues trobem racons amb més o menys encant, però la gran majoria de cases i carrers mai han seguit cap ordre estètic i hem d’admetre que la bellesa, tret d’alguns barris antics amb cases de pedra, no és el nostre fort.

Em va sobtar l’amabilitat de la gent, que puc explicar en una anècdota. Un senyor anava perdut amb el seu cotxe a Zarautz va preguntar a un noi per una direcció i aquest li va dir si podia pujar al cotxe, que l’acompanyaria. A mi un adolescent em va acompanyar tres carrers a Lezama per portar-me a la porta d’un alberg, després va girar cua i va continuar el seu trajecte. Hi anava pensant que no trobaria ni rastre d’aquest idioma que diuen que es perdia, l’eusquera, i renoi, als carrers cèntrics de Donosti era complicat trobar algú que no el parlés!

Això sí, vaig veure més símbols i banderes espanyoles en un sol poble de Cantàbria que en tota la costa basca; de fet, a Santoña hi ha, al bell mig del passeig marítim, una gran escultura dedicada a Carrero Blanco, d’uns vint metres d’altura. No farem bromes sobre les altures i aquest senyor.

Doncs això, que m’agrada comparar. I en la comparació en sortim bastant mal parats. Però potser al cap de viure-hi una temporada i comprovar que dels 365 dies de l’any 363 són de pluja i vent, potser no s’hi està tan malament aquí, escolti.