Quan es pensa en la promoció turística d’un municipi rural, vénen al pensament un seguit de tòpics; el més freqüent és creure que per atraure visitants un poble ha de tenir un patrimoni monumental notable.

Aquest és un escull que pot descoratjar els responsables del govern municipal i els mateixos veïns quan es pregunten si el seu poble mereix la consideració de turístic o no. Sovint es considera atractiu un poble quan té cases de pedra, edificis antics, restes d’un castell, un riu amb un pont vell, etc. I si té muralles, millor encara. Aquest criteri respon a la idea que l’encant d’un poble resideix en les pedres i els monuments.

Comparem un poble amb la casa de cadascú. La casa de qualsevol veí, sigui gran o petita, antiga o moderna, si està neta i endreçada, pintada amb colors adients, els seus habitants hi viuen a gust, tant si reben visites com si no en reben. Quan algú els visita, apreciarà la sensació de benestar i bon gust; encara més si els de la casa reben el foraster amb cortesia i amabilitat. De manera semblant, els primers a gaudir del poble i del seu entorn són els seus veïns; els qui tenen més dret i necessitat de trobar-se bé al poble són els mateixos habitants; cuidar el poble només pensant en els de fora pot convertir-lo en un aparador de botiga.

L’encant dels pobles de la nostra comarca, petits o grans, el fan els carrers, places, construccions noves i antigues, els voltants del poble, però també la seva història, els conreus i la seva evolució, els costums propis, les dites i les variants del llenguatge, la gastronomia, les tradicions populars, els remeis casolans, l’ús culinari i medicinal de les herbes, l’amabilitat i la cordialitat en el tracte, etc. Cada poble té un patrimoni material i immaterial enorme, variat i de gran bellesa. Estimem el que tenim, sense oblidar que entre tots podem sumar esforç i iniciatives per netejar, endreçar, per embellir el nostre poble amb pocs diners.

Per cert, encara hi ha persones que escombren el carrer, davant de casa seva. Si l’exemple es contagia, és una bona pràctica per fer que els pobles facin goig.