Mocs, esternuts, plorera, migranya, febre o perbocaments. Mal de gola, pit, ossos, panxa o cames. Aquest principi d’any, la passa torna a fer de les seves. El temps no hi ajuda, perquè tan aviat fa bo com no. Un dia mascara el sol, l’altre se t’emporta el vent i el de més enllà s’aplana la broma. Divendres gela, dissabte es calma i diumenge neva.

I acudeixes al metge. I t’informa que has arreplegat un virus. I et recepta el mateix de sempre, si és que t’ho recepta, perquè no hi ha un duro i tothom s’estalvia el que pot. I tornes a casa, i no t’acabes la feina, perquè la canalla no ho entén, que tu tinguis la passa. Vas més lent que un caragol, les busques del rellotge no avancen i un fregadís és un tro. I l’endemà tornes a la feina, perquè estàs millor aquí que a casa, i perquè cada dia malalt a casa significa menys diners per a tu. I així vas fent, passant amb passeres, esperant que passi la passa. I al final l’acabes passant, i tant. La passes als companys de feina i, au, a passar-la ells també.