La commemoració dels actes del Tricentenari dels fets del 1714 és una ocasió immillorable per conèixer i recuperar la memòria històrica entorn dels fets que es van desenvolupar a la nostra comarca i que van afectar profundament el nostre país. Cal conèixer les causes per les quals els catalans van resistir de forma obstinada a un dels exèrcits (el de les dues corones) més poderosos del món d’aquella època, en defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya, a la vegada que cal determinar quin va ser l’abast de les mesures que el règim borbònic va implantar als territoris de l’antiga Corona d’Aragó.

Amb motiu d’aquesta commemoració podria ser oportú, com han fet altres territoris del país, que se senyalitzés la ruta dels escenaris que van tenir a la nostra comarca un paper rellevant durant la guerra de Successió, se n’edités una petita guia i s’erigís algun petit monument o s’instal·lés alguna placa commemorativa. Així com hi ha llocs d’alta càrrega simbòlica a d’altres punts de la nostra geografia (com el Born a Barcelona, el convent del Roser a Lleida o el castell de Cardona), en l’àmbit de la nostra comarca podem trobar alguns indrets que tenen una especial significació en aquest context.

La zona que avui coneixem com a Garrigues no va ser escenari de grans batalles o conflictes bèl·lics, sinó de petites lluites pel control del territori i de les rutes d’abastament entre 1707 (la caiguda de Lleida) i 1713 (la retirada de l’exèrcit aliat del Principat). Una aproximació molt completa a aquests esdeveniments es pot realitzar a través de les Narraciones históricas, de l’austriacista Francesc de Castellví i Obando. Relat que evidentment caldrà contrastar amb d’altres fonts d’informació.

L’origen de l’actual municipi de la Floresta cal trobar-lo en el desaparegut poblat de Castellots que va ser destruït l’any 1707. Un poblat que estava sotmès a una doble jurisdicció (la reial a la part de les Borges i la senyorial a la part de la baronia d’Arbeca). Segurament, la proximitat del campament aliat de les Borges Blanques i el fet de tractar-se d’un nucli de població més petit comportaren que fos una presa fàcil per a l’exèrcit de les dues corones i això va determinar el seu destí, amb el seu abandonament.

Entre els fets bèl·lics que cal destacar hi ha la resistència a l’expugnació del castell d’Arbeca. Després de diversos intents, s’inicià un setge que durà vint-i-sis dies, fins que va caure el 27 d’octubre de 1709. La importància històrica i estratègica d’Arbeca, on hi hagué el castell-palau dels ducs de Cardona, representa, sens dubte, un lloc destacat de la nostra comarca relacionat amb aquests esdeveniments.

Un fet poc conegut i que caldria reivindicar és el que es va desenvolupar al castell de l’Albi. Si bé el 28 de febrer de 1711 aquest castell fou pres per l’exèrcit de les dues corones, l’exèrcit aliat torna a reconquerir-lo en una acció audaç del sergent major de fusellers Pere Paiet, qui enganya els enemics i rendeix la plaça. Malgrat que el coronel borbònic Salazar intenta reconquerir el castell, finalment es retira.

Seria bo que en tots aquests indrets, i també en d’altres que hi ha a la nostra comarca, hi hagués una explicació o informació a través de plaques commemoratives o panells explicatius i que els seus visitants poguessin accedir fàcilment a aquesta informació. Conèixer el que va passar en aquest territori en aquells moments històrics és una forma de recuperar la nostra memòria.