Opinió
Ignasi Revés

Ignasi Revés

Pressa

La pressa m’avorreix, em revolta, em cansa i m’esgota. És absurda, perquè, de la mateixa manera que arriba, se’n va. És efervescència, escuma, bombolles de sabó. Si tinc pressa, em pregunto si podia haver posat quelcom de la meva part per no tenir-ne. Perquè, llavors, la pressa és pura invenció meva, un artifici derivat de les meves mancances. Però si no puc fer-hi res, perquè la pressa forma part del meu clima, procuro combatre-la. Vaig més lent, però no paro. Faig menys, però intento fer-ho bé. Renuncio per aconseguir; nego per afirmar; allunyo per apropar, sóc dolent per ser bo. Trenco i tallo per fer créixer.

La pressa és el gran monstre del nostre temps, però és quelcom molt petit. És quelcom massa petit perquè ens hi hàgim de sotmetre. Mereixem coses millors, totes les coses millors. I no mereixem viure amb pressa, perquè nosaltres no som nosaltres. Perquè nosaltres no podem ser nosaltres. La pressa m’entristeix, m’atordeix, em desanima i em fa pena. Molta pena. Serà possible, algun dia, veure i viure un món sense pressa?