Tot camí té els seus entrebancs. Ho estem vivint dia rere dia. I no ens fa por superar-los com a poble. Així ho hem expressat obertament i al carrer quan se’ns ha convocat en manifestacions pacífiques i reivindicatives. Fa quatre dies els garriguencs érem a Mont-roig del Camp formant part d’una cadena humana que va donar la volta al món. Era la primera gran marea groga. Més tard, ocupàvem tota la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes sense fer cas de la calor xafogosa d’un inoblidable onze de setembre. I, pocs dies després, ens obligaven a anar als ajuntaments a protestar per la sentència negativa contra la llei de consultes. De nou, la marea groga ocupava carrers i places de tot Catalunya.
Mentrestant, el país es despertava amb diverses gàbies, en les quals una urna o una papereta quedaven segrestades per la mediocritat del govern espanyol de voler silenciar la veu dels catalans. Molts museus o espais culturals, com el de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí o el de Francesc Macià de les Borges Blanques, s’apuntaven a la proposta de mostrar vots engabiats al taulell de recepció. Molts particulars penjaven als balcons la gàbia de la vergonya neofeixista. Molts pobles pintaven o folraven edificis emblemàtics amb el color groc independentista. Entre els més matiners, Tarrés i la seva creu de terme. Milers de persones omplien de gom a gom la plaça Catalunya per escoltar el nou full de ruta de l’ANC i d’Òmnium. I, de manera simultània, diversos col·lectius es posicionaven en pro de la independència com a única alternativa viable als atacs constants a la dignitat de tota una nació.
Ara arriba el torn dels escriptors. És la iniciativa compromesa i responsable dels que ens dediquem a escriure, ja siguin versos, contes, obres de teatre, novel·les, guions, articles o assajos. Més enllà d’aquesta dedicació que ens uneix, cadascú té les seves preferències polítiques i una opinió del futur del país que és del tot personal. No sempre fem públiques aquestes opinions. Però avui toca. Hem constatat que hi ha una majoria que estem a favor d’una consulta. I estem a la vora dels que l’han convocada perquè la tossuderia dels que la volen impedir és molt pesada. Per això pensem que pot ser útil que el nostre gremi faci una nova crida per reforçar aquesta cita amb les urnes. I no en tenim prou a dir sí a la consulta. Volem deixar escrit que donem suport al vot afirmatiu a favor de la independència perquè, com diu el manifest, “estem convençuts que amb un Estat propi tindrem l’oportunitat de fer-ho molt millor. Volem viure fora del bucle avorrit de l’autonomia resignada i ploramiques. Serà millor si tots plegats escrivim com ens plagui la pàgina en blanc que tenim dret a encetar”.
[article publicat al núm 383 de SomGarrigues]
