El 9-N hi serem. Si servirà de poc o de molt, no ho sabem, però hi serem. No com a entitat directament, perquè ara no compten les entitats, sinó el gest de cada persona, però sí que hi serà la nostra gent. Perquè hi ha estat sempre. Fa justament cinc anys es començaven a preparar consultes populars sobre la independència de Catalunya en alguns pobles de les Garrigues. Algunes persones de l’Ateneu havíem tret el cap al setembre a Arenys de Munt, on va començar tot aquell moviment. I quan es va parlar del 13 de desembre com a data per fer rèpliques de la consulta arreu, ens vam posar a la feina de seguida. Teníem per davant dos mesos de moltíssima feina, perquè tota la difusió, tota la informació, tota la logística, tota la conscienciació, l’havíem de fer a peu de carrer.

Vam redactar una moció per presentar als ajuntaments de la comarca com a primer pas per engegar la maquinària. Com avui, consideràvem important que tot plegat es fes amb un posicionament previ favorable dels consistoris. A algun grup polític, acostumat a posar per davant els propis prejudicis abans que les iniciatives de país que no controla, li va costar Déu i ajuda donar-hi suport, però finalment tot va anar bé i a la una. Vam convocar una primera assemblea local a les Borges i una altra de comarcal. I, a partir d’aquí, l’Ateneu va fer un pas enrere. Com dèiem, és el que toca. Quan la cosa està en marxa i convocada, és el moment de les persones, diluïdes en un corpus compacte i unitari (en aquell cas “Les Garrigues decideix”), i no d’entitats ni de sigles. 

Finalment, van ser 16 els pobles de la comarca on hi va haver consulta, amb uns resultats per sobre de la mitjana catalana. Esperem que aquesta vegada, tot i les similituds organitzatives, es noti que han passat cinc anys, que som molts més empenyent i que, ara sí, no ens conformarem a fer un somriure i tornar cap a casa. Ara ha de ser la bona.

[article publicat el núm 383 de SomGarrigues]