Opinió
Marina Pujol

Marina Pujol

Quant ascriurem bè el catála?

Parti’m, accès, darrére, mantinga’s, adalt, ¡bravo!, i-limitada, rebs, trucan’s… No puc evitar veure faltes a tot arreu. Però no en l’àmbit privat, aquí no hi entro, només faltaria, parlo d’espais públics, cartells institucionals, al metro, anuncis… fins i tot un proveïdor va venir l’altre dia a la feina a “vendre” un projecte de comunicació ple de faltes! I cada cop n’hi ha més. Et sorprens, t’emprenyes i, finalment, ja no saps si riure o plorar, i fas d’activista lingüístic tot el dia. L’altre dilluns, en un text curtet d’aquells que t’asseguren que et tornen els diners si ho trobes més barat, en vaig comptar 5! Ah! Però quan entrem en l’àmbit dels signes de puntuació, això ja és divertidíssim: comes, punts, punts i comes... tot va a l’ample! Però el meu cartell preferit és el de: “Croissant de parnil furmatja”. Genial! És difícil escriure’l! Tenim molta feina després del #9N, tanta!

[article publicat al núm 383 de SomGarrigues]