Al nostre país cada cop hi ha més gent que fa coses. Ens mobilitzem per objectius concrets (el 9-N en va ser una prova rotunda) i el nostre teixit associatiu, també als pobles, va fent malgrat que cada cop ens costa més arribar a final de mes, que hi ha mil i un entreteniments i que conciliar feina i família és una creu.

Hi ha, però, un àmbit en el qual ens costa cada cop més implicar-nos com caldria i anar-hi passant. Parlo de la política, i en concret de la política municipal, que al final és de la qual depèn que la llar d’infants funcioni, tenir els camins arreglats, que arribi aquella subvenció que necessita tal o qual entitat o que tinguem una bona festa major. Al maig hi ha eleccions i cada cop costa més (i quan passa el contrari crida l’atenció) trobar gent vàlida i jove als ajuntaments. Ens impliquem en política, sí, però se’ns fa costa amunt fer-ho en allò que demana més sacrifici, que és menys llunyà i, sobretot, que ens temem que serà menys agraït. Ens passa fins i tot ara que veiem la importància que tenen els ajuntaments a l’hora d’empènyer, tant política com logísticament, en el gran projecte col·lectiu de la independència.

Costa, deia, trobar gent disposada a donar el seu temps (i potser els millors anys de les seves vides, que deia aquell) als seus veïns, amics i parents. Prou que ho sabem, que els que tenen interessos particulars per defensar sempre hi són. Al maig tampoc fallaran, i és lògic. Els va la feina o algun interès concret per defensar, ja sigui de partit, un pla urbanístic, una fàbrica, fer jornals o el bar del poble. Tant els fa, i faran el que convingui.

El que ens hem de preguntar és si, en un moment en què passaran moltes coses al país podem no fer aquest servei –donant, si convé, el relleu– i deixar orfe aquest flanc. En els propers anys afrontarem un procés constituent que obligarà a debatre i bastir noves estructures i marcs socials i polítics. És urgent que al costat de casa no ens falti altruisme, empenta i compromís amb el país i els que més pateixen.

[article publicat al núm 385 de SomGarrigues]