Tot i que ho pugui semblar, no és cap cançó d’estiu aquest títol que encapçala l’article. Quinze, són els anys que la revista SomGarrigues acompanya les llars de moltes cases garriguenques. De l’Albagés fins a la Floresta i de Fulleda fins a Vinaixa, SomGarrigues ha estat el principal mitjà d’informació de la gent que hi viu i que hi treballa. Sovint, el debat de la necessitat de la premsa local i comarcal torna a posar-se sobre la taula.

En un món on tot es globalitza, on sembla que la immediatesa s’ho menja tot i que les notícies es van succeint de manera tan accelerada que, fins i tot, sembla que se’ns fa impossible de poder-les assimilar, algú pot arribar a pensar que les notícies més menudes, les que només esdevenen en petites poblacions que tenen un mínim de ressò mediàtic, finalment són sobreres... que no interessen a la majoria... a les grans ciutats. És evident que qui així ho pensa s’equivoca. El món local és el món global i, com deia aquell poeta, “el meu món és el món”.

Contràriament al que pugui semblar, la premsa local i comarcal esdevé una eina de present i de futur, tal vegada amb moltes més possibilitats de creixement que la premsa més genèrica. Fa ben poc les dades de mercat demostraven que les publicacions de proximitat són les úniques que guanyen audiència juntament amb Internet. Certament, a qualsevol persona que viu i treballa a la comarca de les Garrigues li pot preocupar què succeeix actualment a la Xina o quins són els actes de les Festes de la Mercè de Barcelona, però, tanmateix, i cada cop amb més interès, voldrà ser informat de les notícies que li afecten per proximitat geogràfica, de com creixen els ametllers que té a tocar de casa i quins són els actes de la festa major del poble veí. I aquí és on, precisament, revistes com SomGarrigues realitzen aquesta tasca d’informació i de difusió de les notícies de proximitat.

Un treball que requereix coneixement del territori i de la seva gent. Per tant, també, molta professionalitat. A l’alçada dels grans diaris, ni més ni menys. És per això, per la qualitat informativa, que cal donar l’enhorabona a tots els professionals de la família del SomGarrigues per aquests primers quinze anys de vida periodística. Només quinze anys. Sembla senzill, però només ells, els de la casa, saben el que costa gratar la pols dels camins per poder aconseguir publicar notícies amb rigor i seriositat. Per tant, les meves més sinceres felicitacions. Per aquests primers quinze anys, que només són l’inici d’un llarg i pròsper camí al servei de la informació.