Opinió
Adrià Garcia

Adrià Garcia

La televisió pública no és cultura

 TV3, com a televisió nacional de Catalunya, té encomanada, dins de les seves funcions, difondre la cultura, les tradicions i els productes culturals del nostre país (cinema, literatura, música...). Moltes vegades aquest canal públic dedica part de la seva programació a tradicions culturals arrelades, com els castellers o les sardanes, però s’adverteix un oblit de la nostra música, sigui tradicional o actual, i només se’n reserven per a aquests espais les altes hores de la nit i, a més, pel Canal 33 (de caire cultural, sí, però sense l’audiència de la gran casa TV3).

Si avui obrim la televisió i ens fixem en quines sintonies utilitza la cadena pública catalana en els seus programes, ens adonarem d’una mancança de grups del país. I, hi hem d’afegir, a més, el fet generalitzat arreu de les televisions públiques d’haver acabat amb el magazín musical, segons afirmen les revistes musicals especialitzades i els experts crítics en la matèria. El videoclip n’és el responsable. La nostra música i els nostres grups han vist minvada la principal font per donar-se a conèixer perquè la televisió pública no en dedica suficients recursos. Caldria prendre’n consciència per poder obrir la porta de bat a bat als grups de casa i ajudar-los a difondre la seva música, entesa com a producte cultural del país, entre nosaltres.