El 2017 serà el gran any per a commemorar el centenari de la Revolució Russa i, d’una manera o altra, acabarà per ocultar totes les altres petites commemoracions o records que podem tenir a nivell local. A les Borges, per exemple, fou un any per tenir en compte en el camp de l’art i la cultura. Va aparèixer el primer número de L’Estel: periòdic científic, literari, agrícol i comercial, una publicació local de perfil conservador, però força prolífica en el camp literari i en la difusió de noves idees agrícoles. Aquell any també se celebraren els Jocs Florals Jaumistes de la localitat, una mostra de la vitalitat del carlisme borgenc. Finalment cal destacar que el 2017 també serà l’any del centenari del naixement de l’artista borgenc Pau Macià i Pons. El 1931 Macià va rebre una beca d’artista de l’ajuntament de les Borges de 100 ptes. mensuals durant un curs i optà a la possibilitat d’estar sota la protecció de la Generalitat de Catalunya, fet que li permeté cursar els estudis a l’Escola Massana de Barcelona. A partir de 1946 hi exercí de professor i va excel·lir com a muralista, il·lustrador, mosaïcista i cartellista. El 1952 guanyà el concurs de cartells organitzat pel Congrés Eucarístic de Barcelona i durant alguns anys il·lustrà els dossiers de la Festa Major de les Borges que publicava La Mañana. Macià va morir a Barcelona el 1980.
La revolució també tingué el seu altaveu en el panorama polític borgenc. Així el 1917 l’escriptor i polític Marcel·lí Domingo visità les Borges on fou rebut enmig d’un entusiasme “impossible [de] transmetre” i parlà davant d’un gran nombre d’oients —“érem molts, moltíssims”. La crònica de l’acte es troba a La Campana de Gràcia del maig de 1917 i narrava que Domingo “explicà en vibrants paràgrafs els mals d’Espanya, la vergonya del Marroc, la ineptitud dels governs i governants espanyols i, en fi, tot allò que’l poble ignora, que arrancaven de la nombrosa concurrència xardorosos aplaudiments com electritzats pel mateix entusiasme que envoltava les paraules del orador. El final de la conferència fou coronat amb frenètics visques a la República, a Marceli Domingo i a la Llibertat.” I encara el febrer d’aquell 1917 es fundà a les Borges la Joventut Republicana Autonomista, una mena de secció juvenil del Centre Demòcrata i Republicà, on militaren Ramon Fabregat Arrufat o Candi Farré Mir, figures destacades del republicanisme catalanista i d’esquerres als anys trenta del segle XX.
Per acabar, la memòria també ens diu que la cooperativa La Borgenca fou fundada el 1917 sota el nom del Sindicat del Pla d’Urgell, la tercera més antiga de la comarca. En definitiva, un 2017 en què a les Borges i a les Garrigues es podrien commemorar moltes coses i posar sobre la taula referents humans i institucionals que potser ens ajudarien a situar-nos millor en el mapa dels pobles del món.
Marc Macià Farré
