Ha passat el 8 de març i hem llegit i escoltat biografies de dones treballadores de la comarca. Hi som. Som a l'esfera pública, el 8 de maig.

Hem conegut dones pageses, titulars i treballadores de la terra. Però al sector agrari comarcal tenim els homes presidint la majoria de cooperatives, titulars de la majoria de les terres i competint per veure "qui la té més grossa" (qui té el tractor més gran, qui porta més quilos de panís i qui té la veu més greu a les reunions).

Per altra banda, existeixen les associacions de dones. Espais bons de socialització entre dones més enllà dels espais informals o més familiars. Molts cops, també, donant resposta a una realitat de vellesa feminitzada. El gran repte que tenen aquestes entitats, avui en dia, és impulsar la dona a l'esfera pública. I per això, cal deixar de reproduir patrons i rols del patriarcat i saber sumar altres tipus de feminitats.

Però fins i tot si les associacions de dones agafessin com a seu aquest objectiu, a la comarca ens continuarien faltant grups de dones feministes que s'organitzessin per combatre l'estructura heteropatriarcal present en els nuclis familiars, en l'educació i en les polítiques econòmiques i socials. Per construir relacions lliures de sexismes i per defensar el dret al propi cos. En definitiva, per superar les desigualtats de gènere i generar vincles de solidaritat.