El dia que el Barça va remuntar al PSG reconec que em vaig emocionar. No sóc d'aquells que van a veure el futbol, però sempre m'ha agradat. Va ser un partit èpic, i probablement el millor que s'ha vist mai al Camp Nou. El mateix dia era el dia de la dona treballadora, i unes hores abans del partit hi va haver una manifestació multitudinària pels carrers de Barcelona (a més de diverses mobilitzacions arreu del país) per defensar els drets de les dones. Van denunciar la desigualtat que hi ha entre els dos sexes i les diferències salarials notables que encara hi ha a la societat. Van reclamar el dret a decidir-ho tot i que s'intensifiqui la lluita contra la violència masclista. 

El curiós d'aquest 8 de març tan saturat és que l'endemà tots els mitjans de comunicació van fer reportatges exhaustius de la remuntada inèdita del Barça, però l'espai per explicar les diferències entre homes i dones que es van manifestar era minúscul o inexistent. Dedicar molt temps al futbol em sembla fantàstic, però no si és en detriment a la denúncia que s'ha de fer de les mancances de la nostra societat. Que els mitjans de comunicació gestionin la informació d'aquesta manera tan errònia és el símptoma que el sistema està malalt i que l'hem de curar, millorant la societat cada dia amb cada acte que fem. Si unim molts granets de sorra farem una gran muntanya que podrà amb tot.