"Nosaltres, representants democràtics del poble de Catalunya, en el lliure exercici del dret d'autodeterminació, i d'acord amb el mandat rebut de la ciutadania de Catalunya, CONSTITUÏM la República catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social."

L'1-O vàrem votar. La llibertat no la dona ningú. És cada un de nosaltres que ens fem lliures cada dia. Què significa si no la resistència pacífica de la gent davant l'envestida policial? El poble va dir sí a la llibertat.

Cal retre un reconeixement amb lletres grans als qui van anar a votar no: amb vosaltres construirem el futur.

El dilluns 2-O molts escolars varen aprendre una lliçó no prevista: els cops de mall destrueixen; però són més fortes les paraules, perquè construeixen.

El gobierno en lloc de parlar va encomanar als policies fer el discurs de la por. Malgrat els cops, la gent va fer retrocedir l'envestida de la bèstia amb coratge.

Acceptar que la suma de vots va ser insuficient per donar validesa al referèndum és tan bèstia com afirmar que els vots segrestats i les garrotades diuen que la gent no vol la independència.

Com que l'OTAN els prohibeix moure els tancs, fan moure els bancs. No s'adonen que els vots són la nostra millor inversió.

Varen escriure al rei un discurs que va llegir obedient. Als qui no volen ser independents els va prometre tutela. Als qui vàrem votar i als qui van ser colpejats ni piu: va abdicar. Qui ho havia de dir que en Felip VI ens deslliuraria de l'obra de Felip V.

Els Pactes sobre drets civils i polítics, aprovats per l'Assemblea General de Nacions Unides el 19 de desembre de 1966, ratificats i en vigor al Regne d'Espanya des de 1977, reconeixen el dret dels pobles a l'autodeterminació com el primer dels drets humans.

Ens diuen: independitzar-se és il·legal. Però quan has esdevingut un poble lliure ets legal per tothom. El poble ho farà.