Les institucions diuen que serà el poble que aguantarà la República. Mentre el poble confia que les institucions hagin fet la feina i les estructures d'Estat estiguin preparades. Corresponsabilitat i confiança mútua: un fet que fins fa quatre dies hagués estat totalment inversemblant.

No fa gaire, els titulars de bar eren de desconfiança a la classe política, d'apatia al sistema de representació, d'indiferència a l'activitat parlamentària i d'infravaloració de la participació directa.

Però en menys de dos anys hem passat a un escenari diferent: eleccions amb elevats percentatges de participació; defensa de les institucions i dels representants votats; i valoració positiva i essencial de la participació directa en les manifestacions.

Ens trobem en un paradigma on hem tornat a legitimar el sistema representatiu de participació política a la vegada que hem incorporat la participació directa en l'alta política. La societat civil s'interessa, s'organitza, s'apodera i es reconeix com a agent protagonista de l'afer polític.

Per altra banda, les institucions canvien de discurs: la legalitat i legitimitat emana de la voluntat del poble; líders de la societat civil ocupen càrrecs de màxim poder a les institucions; mentre la classe política compleix el mandat del poble.

Al meu entendre, aquest canvi de cultura política és -i serà- la clau de l'èxit de Catalunya. I és també aquesta nova cultura política la que Espanya encara no ha entès i, per tant, contra la qual no sap lluitar.